AUTOAVALUACIÓ I AVALUACIÓ FINAL

Es pot parlar d'aprenentatge significatiu en el treball realitzat a les PAC's 1 i 2?. Com a aprenents actius i responsables del treball realitzat, l'estudi del material, la reflexió crítica, la participació activa i responsable, l'autoavalució dels coneixements adquirits, el compromís conceptual que tot ha comportat i tot allò realitzat respecte la PAC1 i la PAC 2, hem après significativament. El nostre procès d'aprenentatge ha estat un procès actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999) i en relació amb aquests criteris és l'enfocament de l'assignatura és del tot constructuvista. Com a punts decisius que han permès la construcció de coneixement significatiu destaquem:
- La interacció amb la resta de companys com un procés d'aprenentatge compartit i col·laboratiu fruit de l diàleg,la negociació, el suport, la reflexió,etc.
- La tecnologia respecte l'entorn d'aprenentatge-ensenyament de la UOC on el treball en equip és essencial i els participants juguen un paper actiu. L'ús de mapes conceptuals, del blog, l'auavaluació, els textos argumentatius,etc, permeten la construcció complexa de coneixements alhora que podem compartir-los amb la resta de companys i ells amb nosaltres. La tecnologia educativa esdevé en l'entorn universatari una eina d'ensenyament-aprenentage eficaç i contextual.
- La importància del model constructivista que ha permès un veritable canvi conceptual partint dels models mentals previs fins a la creacció de noves estructures conceptuals, el canvi conceptual.
- La importància de la tasca del consultor com a impulsor, facilitador i potenciador de la construcció del coneixement i el treball en equip, com a acompanyant del nostre procès i no com a simple transmissor de coneixements.
Tot l'exposat anteriorment han fet possible un canvi conceptual de manera significativa. Els sabers respecte la relació entre ciència, societat, tecnologia i educació,el paper de les TIC en l'educació i la societat, les teories constructivistes i la construcció del coneixement són els principals punts on he experimentat un canvi que ha començat amb les lectures indivuals incrementant coneixements a partir de nous conceptes i ha continuat paral·lelament amb el procès de reflexió i interacció portat a terme a les pacs. Tot el procès ha permet la reorganització de coneixements i la complexificació dels mateixos. El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu, que és el que requereix aquesta assignatura Per reestructurar el que sabem, els estudiants hens hem de regulat a nosaltres mateixos, esforçant-nos a analitzar i sintetitzar la nova informació i fent una tasca d'autoavaluació.
Construir models requereix que els estudiants articulin un raonament causal, que és la base de la majoria de models de canvi conceptual, porta a un nivell més alt de compromís conceptual, important premonitor del canvi conceptual (Dole i Sinatra, 1998). Construir models té com a conseqüència la construcció d’artefactes cognitius (models mentals) mitjançant la construcció d’artefactes físics. Quan els estudiants construeixen models, són propietaris del coneixement. La propietat de l’estudiant és important per a la construcció de significat i de coneixement. Quan són propietaris de les idees, els estudiants volen posar més esforç, defensar les seves posicions i raonar de manera efectiva. Construir models ajuda al desenvolupament de creences epistèmiques. En la base de l’aprenentatge es troben les creences de les persones sobre el que són el coneixement i la veritat, i sobre com desenvolupem aquestes creences. Construir models aporta espais de treball col·lectius que porten a motius més forts de col·laboració.
Valoro el meu esforç i el meu aprenentatge amb una nota de B, basant-me en les notes que tinc fins al moment i els comentaris del consultor així com la reflexió vers les altres pacs i les pautes d'autoavaluació el·laborades.

MINIPROJECTE

INTRODUCCIÓ

Amb motiu del dia del reciclatge es va voler treballar amb els alumnes el tema a partir d'un problema de presa de decisions aplicat a la seva vida quotidana. L'activitat es titulà Perquè s'ha de reciclar?. La finalitat era donar resposta a aquesta pregunta sent conscients de prendre decisions favorables per cuidar el medi ambient que ens envolta treballant a partir dels avantatges que comporta reciclar i que passaría si no ho fem. Es constrasten avantatges i incovenients i es justifica la importància de la solució a la que s'arriba. El problema treballat i el fet de prendre actuacions i decisions adequades ajuda a tenir un entorn net que pels alumnes comença en la seva quotidianitat.
Es van dissenyar diverses activitats que impliquen un aprenentge significatiu basat en l'us de les TIC i l'aprenentage col·laboratiu.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS SEGUIT

L'objectiu del miniprojecte consistia en partir d'un problema significatiu i quotidià que motivès als alumnes a actuar i dirigir el procès de resolució de problemes i l'aprenentatge significatiu. Un problema per treballar la seva resolució amb l’objectiu d’aconseguir l’aprenentatge significatiu en una situació organitzada d’ensenyament aprenentatge mediat per les TIC. Ja que s'apropava la data del dia del reciclatge, el 17 de maig, vaig pensar en un disseny d'activitats per treballar aquest tema. L'objectiu principal era provocar i crear en l'alumnat una actitud actitud reflexiva i critica que l’ajudès a prendre més consciència de la necessitat de cuidar el medi ambient partint d'un problema de presa de decisions del nostre entorn proper inmediat com és el reciclatge i perquè hem de reciclar.
El tipus de problema que es va considerar per treballar el tema va ser com ja s'ha mencionat, un problema de pressa de decisions en el que els alumnes partint d'uns coneixements previs i construint el seu propi coneixement amb nova informació prenguessin les decisions més adequades analitzant els avantatges i desavantatges que implica reciclar o no reciclar respectivament. L'activitat es va titular perquè reciclem?, una pregunta que deixava la porta oberta al pensament reflexiu i crític dels alumnes, una pregunta significativa que generava un conflicte cognitiu i un compromís d'actuació i participació en l'alumnat. Una pregunta que generava interès i motivació, atractiva i propera a la seva vida quaotidiana: a les seves cases, al carrer, a l'escola.
Per desenvolupar el procès d'aprenentatge amb activitats dirigides i pensades per crear un canvi conceptual en els alumnes i per tant generar un aprenentge constructiu i significatiu i mediat per les tic vaig buscar informació a travès de la web sobre algun recurs que permetes treballar el tema del reciclatge a l'avaluació inicial i introduir als alumnes en el tema a travès d'un recurs tic, a més de treballar-lo a l'aula ordinaria amb un pluja d'idees oberta a partir de la pregunta inicial. Després de buscar i buscar vaig trobar una pàgina molt adient que permetia portar a terme l'objectiu que m'havia plantejat.
Per tant, per plantejar el problema als alumnes i com a punt de partida per introduir el tema i conèixer els seus coneixements previs a partir de la presentació que fa la mestra a l'aula i de l'exploració de la unitat didàctica a l'aula d'informàtica, es dirigeix al grup classe a fer una pluja d'idees
L'avaluació inicial de coneixements previs a l'aula i al'aula d'informàtica a traavès de l'exploració del recurs tic van permetre la participació activa de l'alumnat l'intercanvi d'opinions i diferents punts de vista així com els coneixements que tenien sobre el tema. A partir de les opinions es va fer una la selecció d'aquella informació que vam creure més adient per portar a terme les activitats posteriors. En la selecció de la informació vaig actuar com a mediadora i guia per portar la pluja d'idees anacaminada als objectius que es volien aconseguir.fent les preguntes adequades per encaminar la pluja d'idees. Les idees més importants es van apuntant en la pissarra i els alumnes les apunten a les seves llibretes. A continuació es van formar petits grups de treballs per treballar a l'ordinador
Una vegada teniem tota la informació important es va explicar que que haviem de trobar a la web imatges que repressentessin tot allò que havíem estat parlant. Es va acordar les imatges que s'havien de buscar i es van a puntar a la pissarra. vaig explicar com s'havien de trobar les diferents imatges i on les havíem de guardar, primer vaig fer una explicació grupal i després vaig passar grup per grup per explicar-ho de manera més individualitzada.
A la seguent sessió vaig presentar als alumnes l'eina Windows Movie Maker, donat instruccions explicatives de la a la pissarra. Vam començar a el.laborar la movie tots junts actuant jo mateixa com a guia en els seus aprenentages. Cal dir que aquest dia no es va explicar tot el que comportava l'eina windows movie maker, només es va explicar com introduir les diferents imatges i alguns apunts més en plan general que ja s'explicaríen més endavant. L'objectiu principal d'aquest dia era saber organitzar les diferents diapositives de les imatges que havíem seleccionat i teníem guardades a l'ordinador de l'escola. He de dir que al principi va costar una mica però el resulat al final va ser satisfactori. Vam pujar les imatges al programma tots junts i apartir d'aquí els alumnes van fer sols el treball amb la meva ajuda passant grup per grup.
El següent pas, ja en la sessió posterior, era posar-li text a les nostres imatges, vaig explicar com ho faríem es van rescatar les idees de la pluja d'iddes que havia guardat amb previsió i intencionalitat, tornar a fer la posada en comú d'aquestes idees i d'altres de noves que puguin sorgir, relacionar-les amb les imatges que hem hagut de trobar a la web, fer una selecció d'aquelles que ens interessin i redactar-les en frases breus, treball de redactat en petit grup. Les dues sessions posteriors es van dedicar a introduir les frases a la movie i a posar-li efeces de trancissió a les diapostives i al text. Tot això es va explicar adequadament i en diferents moments de manera progressiva els alumnes s'havien endinsat en el coneixement d'una nova eina que permetia fer unes presentacions multimèdia sobre un tema. L'ús de windows movie maker va suposar un esforç però a la vegada un recurs atractiu pels alumnes, motivador, generador d'interès i font de creativitat. Una vegada es van acabar les movies els alumnes van fer una presentació oral a classe dels seus treballs. Aquí tenim un exemple de movie maker d'un dels grups de treball, podeu accedir a travès del següent vincle:http://www.youtube.com/watch?v=xSqkdo72xiA

AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE ACONSEGUIT

Des del meu punt de vista i tenin en compte els criteris d'avaluació considero l'avaluació de l'aprenentatge aconseguit molt bona en totes les seves fases: inicial, continua i final. Expliquem el perquè analitzant cada criteri d'avaluació:

• Reconèixer i explicar, recollint dades, les relacions entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi: els alumnes han après atravès de la selecció i organització de la informació perquè hem de reciclar i com ho de fer, que tenim contenidors de difernts colors per tirar els residus per separat al seu lloc corresponent, que passa després amb aquests residus i com contribuim al medi ambient reciclant-los.

• Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per escrit: to aquest procès s'ha fet a travès de l'avaluació inicial i l'intercanvi d'opinions, l'avaluació continua d'aprenentage col·laboratiu, la búsqueda d'informació a la web i la presentació en petit grup dels treballs realitzats

• Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un treball d’investigació sobre un tema rellevant de l’entorn, utilitzant els recursos TIC de forma eficient.: com s'ha mencionat anteriorment l'ús de windows movie maker va suposar un treball dificulatos pero a la vegada un recurs atractiu pels alumnes, motivador, generador d'interès i font de creativitat.

AVALUACIÓ DEL DISSENY
Partint que el disseny es fonamenta sobre una base constructivista que fomenta un aprenentage significatiu i col·laboratiu mediat per les TIC, avaluem el miniprojecte com a un disseny força motivador pels alumnes i adequat a les seves edats partint d'un problema de l'entorn proper fomentant el coneixement directe de la realitat. Així les activitats dissenyades s'enmarquen en exemples reals i qutidians com és el reciclatge i presenta continguts i objectius propis del curs al qual es dirigeixen. Són activitats que han fomentat l'prenentage crític i reflexiu de l'alumne permetent prendre decisions adequades vers el medi ambient a travès d'un aprenentatge actiu i constructiu partint dels seus coneixements previs per arribar a la construcció de nous models mentals. El paper de la mestra com a guia o mediadora del procès d'aprenentage és clau a l'hora d'avaluar el projecte en un procès constructiu ja que és la que orienta l'activitat cap als objectius proposats, motiva als alumnes, ajuda a resoldre les dificultats, estimula l'aprenentge crític i reflexiu i possibilita la construcció d'un canvi conceptual. L'us de les TIC ha fet possible tot l'aprenentage significatiu i ha estat generadora de gran interès i motivació pels alumnes. En el procés d’aprendre també és important el temps que s’ha dedicat a ensenyar l’alumnat a prendre consciència dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los, de manera que els puguin recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin les nenes i nens a actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoció d’un ús sostenible del medi. Vull destacar també la importància de la presentació oral final que permet a l'alumne de manera indirecta autoavaluar els seus coneixements posant en pràctica tot allò que han après durant la realització del projecte realitzat. A més poder ensenyar als companys la tasca final realitzada fomenta l'autoestima i la confiança en un mateix.

CONCLUSIONS

El fet de treballar activitats a partir de problemas significatius quotidians o propers a l'alumne és clau en el procès d'ensenyament aprenentatge. Partir d’un problema quotidià pot esdevenir el desencadenament d'un aprenentatge significatiu. Quan l'aprenentage és significatiu permet a l'alumne construir els seus propis coneixements, treballant de forma activa, independentment i col·laborativa i amb la mestra com a guia fomentant així la rflexió i l'aprenentatge crític. Així, l'activitat ha resultat del tot motivadora i especialment interessant per als nens i nenes obtenint uns resultats realment positius tant pel que fa al canvi conceptual experimentat en els alumnes i la seva implicació (nous conceptes adquirits, aprenentatge amb recursos TIC) com pel que fa al propi disseny del miniprojecte que jo mateixa vaig realitzar. El treball ha obtingut els seus fruits.
Per últim voldria posar de relleu el fet de no rendir-nos mai davant les adversitats que puguin sorgir. Cal esforçar-nos sempre, lluitar, ser buscadors de solucions...perquè quan la trobem...trobarem un dels tresors més grans, la satisfacció personal, el saber que he pogut superar-me a mi mateixa, el saber que he arribat a aconseguir l'objectiu proposat, el saber que après a aprendre. Recordem la gran frase que ha de marcar la nostra vida com a professionals i com apersones: L'aprenentatge és un procés que pot i ha de durar tota la vida. Mai deixem d'aprendre, mai hem de deixar d'aprendre. I no oblidem que com a mestres i professionals de l'educació hem de guiar als nostres alumnes a recòrrer aquest camí facilitant activitats que propicien un canvi onceptual que els porti a aprendre significativament amb interès i motivació, que els porti a esforçar-se i a entendre què bonic és aprendre.

Miniprojecte: MOSTRA DOCUMENTAL

Hola a tothom! aquí us deixo una mostra dels videos fets amb windows Movie Maker sobre el tema del reciclatge realitzats pels alumnes d'una classe de tercer de primaria. Podeu accedir a travès del link:

http://www.youtube.com/watch?v=xSqkdo72xiA

Espero que us agradi!!!

FITXA DISSENY

Títol de l’activitat : PERQUÈ S'HA DE RECICLAR?

Descripció

Agents personals:
• Aprenents: grup classe de l'aula de tercer de primària
• Mediador: tutora de l'aula

Tecnologia Mediadora:
• Web:
Explorar http://www.ambientech.org/ (unitats didàctiques: “Explorant els residus”)
Búsqueda d'imatges
• Windows Movie Maker

Problema de partença

Estructuració: es parteix d'un problema de la vida quotidiana mal estructurat, els alumnes aprendran coses que els serviran per aplicar-les a la seva vida quotidiana. Encara així partint de la pregunta clau com a objectiu principal s'intentarà anar per una via més estructurada amb uns objectius clars.

Complexitat: és un problema més aviat complex ja que comporta treballar amb diferents nombre de temes, funcions i variables.

Especificitat de camp: és un problema ben situat tant personalment com col·lectivament. Els alumnes apliquen el problema d'una manera contextualitzada des de la seva individualitat i des de la col·lectivitat

Tipus

Segons la classificació de Jonassen respecte la tipologia de problemes ens trobaríen davant un problema de presa de decisions ja que els alumnes aprenen perquè s'ha de reciclar (avantatges que comporta) i que passa si no ho fem (desavantatges).Es constrasten avantatges i incovenients i es justifica la importància de la solució a la que s'arriba. Els alumnes han de ser conscients de prendre decisicions adequades per cuidar el medi ambient que els envolta. El problema treballat és el reciclatge i el fet de prendre actuacions i decisions adequades ajuda a tenir un entorn net que pels alumnes comença en la seva quotidianitat.

Plantejament del problema als aprenents

- Mestra: El dia 17 d'aquest mes de Maig és el dia del reciclatge. Vosaltres segur que ja sabeu alguna cosa del reciclatge, a classe reciclem coses, a que sí?
(els alumnes aixequen la mà)
- Alumne: sí, reciclem paper
- Alumne: i el mejar
- Alumne: també reciclem els plàtics i els papers de plata
- Alumne: jo a casa també reciclo
- Mestra: molt bé, però sabeu perquè reciclem? Perquè fem això?
(els alumnes aixequen la mà)
- Alumne: perquè hem de separar les coses, hem de posar el mejar en un lloc, el paper en un altre i el plàstic en un altre.
- Mestra: i perquè s'ha de separar? Algú sap on va a parar tot això desprès?
- Alumne: a un lloc on està tota la brossa
- Mestra: i la deixen allà la brossa?
- Alumne: no, la cremen
- Mestra: Us heu fixat que moltes vegades quan anem pel carrer, o pel camp, o per la platja, ens trobem brossa tirada?
- Alumne: si, la gent la tira al terra, són uns marranos
- Mestra: i a vosaltres us agraden els llocs bruts o nets?
- Alumnes: neeeeeeeets
- Mestra: doncs per tenir un mon net cal fer coses i una d'elles és reciclar, per això tenim al carrer contenidors de diferents colors, per tirar cada cosa al seu lloc, alguns de vosaltres potser també els teniu més petits a casa vostra
- Alumne: si, jo a casa reciclo, tenim bosses de diferents colors
- Mestra: molt bé! Doncs tot això ho aprendrem, aprendrem que hem de fer amb la brossa, on hem de ficar cada cosa i que fan després amb ella, on anirà a parar? perquè serveix reciclar? I que passaria si tirem la brossa on la tenim que tirar?
Després d'aquesta presentació ens dirigirem a l'aula d'informàtica a fer una exploració de la unitat didàctica “Explorant els residus” que trobarem a la pàgina http://www.ambientech.org/ dins l'apartat d'unitats didàctiques de “Els materials”
A partir de la presentació que fa la mestra a l'aula i de l'exploració de la unitat didàctica a l'aula d'informàtica, es dirigeix al grup classe a fer una pluja d'idees, la mestra actua de guia fent les preguntes adequades per encaminar la pluja d'idees. Les idees més importants es van apuntant en la pissarra i els alumnes les apunten a les seves llibretes.

Context de l’activitat.

• Aula ordinària de tercer curs de primària
• Aula d'informàtica on els alumnes treballaran en petit grup (grups d'entre 3 i 4 persones)

Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents:

• Grup de cicle mitjà de primaria de tercer curs conformat per 25 alumnes
• Edats entre 8 i 9 anys
• La majoria segueix un bon ritme de treball, en general és un grup bo.
• És un grup inquiet i mogut i amb moltes ganes de saber, molt participatiu.
• No tenim cap alumne que necessiti atenció específica especial. Només un grup d'alumnes assisteix a reforç de lectura i que va variant, és més aviat un reforç que s'aplica a tot el grup classe.

Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar i objectius

COMPETÈNCIES
Competències Transversals
• Competència comunicativa (linguística i audiovisual):
. Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials, naturals i tecnològics.
. Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per informar, per convèncer, per dialogar.
• Competències metodològiques (tractament de la informació i competència digital i competència d'aprendre a aprendre)
. Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte d’investigació.
· Utilitzar habilitats de planificació del treball.
· Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informació.
· Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l’anàlisi de la informació, la resolució de problemes i la presa de decisions.
• Competències personals (competència d'autonomia i iniciativa personal):
. Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
· Dissenyar i aplicar projectes individuals i col·lectius de manera responsable i creativa.
· Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrítica, autoreflexió, autoaprenentatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals
Competències específiques per conviure i habitar el món
• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Competència social i ciutadana.

OBJECTIUS:
• Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes.
• Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis diversos (lingüístics, numèrics,
gràfics) i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.
• Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.
• Identificar l’especificitat dels éssers humans i analitzar i valorar críticament la intervenció humana en el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i col·lectius d’actuació en la protecció i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.
• Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb l’experimentació i el treball de camp, com a eines per obtenir informacions i com a instruments per aprendre i compartir coneixements.

Continguts

L’entorn i la seva conservació
• Identificació i disseny d’actuacions responsables orientades a l’ús sostenible de l’entorn.
• Realització d’un treball d’investigació a partir d’una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu
i l’ús de les TIC.
Persones, cultures i societats
• Identificació de les relacions interpersonals dins la comunitat o grup. Coneixement i utilització dels mecanismes de la participació activa, la cooperació i el diàleg en la construcció de tasques comunes i en la resolució de conflictes.
Entorn, tecnologia i societat
• Reconeixement i utilització dels elements bàsics de l’ordinador i del programari: finestres, menús.
• Ampliació en l’ús de les funcions del programari bàsic de processador de textos, edició gràfica i de
presentació amb textos, dibuixos, imatges i àudio.
• Cerca, amb ajudes, a Internet. Reconeixement de les pàgines web.

Seqüència d’activitats

La durada serà de 7 sessions d'una hora cadascuna
• 1ª sessió: plantejament del problema a partir de la presentació de la mestra i l'exploració de la unitat didàctica “Explorant els residus” que trobarem a la pàgina http://www.ambientech.org/ dins l'apartat d'unitats didàctiques de “Els materials” i pluja d'idees a l'aula a partir d'aquesta exploració. Presentació de l'activitat que es portarà a terme a l'aula d'informàtica i acords sobre la informació que necessitem buscar.
• 2ª sessió: Formació dels grups. Busqueda d'imatges a la web, d'aquelles que necessitem i s'han acordat a la sessió anterior (treball en petit grup). Posada en comú de les imatges que guardarem a la carpeta que tenim destinada al nostre curs i assignatura.
• 3ª sessió: presentació de l'eina Windows Movie Maker, instruccions explicatives de la mestra a la pissarra. Començem a el.laborar la movie tots junts amb l'ajuda guiada de la mestra. Diapositives de les fotos.
• 4ª sessió: posar-li text. Rescatar les idees de la pluja d'iddes que la mestra haurà guardat amb previsió i intencionalitat, tornar a fer la posada en comú d'aquestes idees i d'altres de noves que puguin sorgir, relacionar-les amb les imatges que hem hagut de trobar a la web, fer una selecció d'aquelles que ens interessin i redactar-les en frases breus, treball de redactat en petit grup.
• 5ªsessió: introduir les frases en la movie, començar a treballar l'interfaç: colors, efectes, trancisions,etc.
• 6ªsessió: acabar la movie maker
• 7ª sessió: posada en comú dels treballs de movie maker dels grups de treball, passarem les diferents movies el·laborades per que tots puguin veure els treball realitzats per la resta de companys.

Fonamentació psicopedagògica del disseny

Activitats dissenyades basades en el constructivisme i l'aprenentage significatiu. Es parteix d'unes idees prèvies que té l'alumne sobre el reciclatge (pluja d'idees), la seva participació és essencial i esdevenen subjectes actius del seu aprenentatge. S'estableix a l'aula una búsqueda i selecció d'informació de manera compartida i col·laborativa, també a l'aula d'informàtica. El treball en gran grup i petit grup permet aquest aprenentatge col·laboratiu. Els esquemes mentals dels alumnes es van modificant a mida que aprenen de manera autònoma i compartida amb l'ajuda de la mestre i els companys. Es parteix sempre dels interessos dels alumnes i l'aplicació en la seva vida quotidiana i es dissenya l'activitat adequada a les seves edats i nivell d'aprenentatge.

Procediments i criteris d’avaluació

Avaluació
• Avaluació inicial: pluja d'idees
• Continuada: enregistrament per part de la mestra de l'avaluació inicial i les diverses activitats que es van realitzant: treball en grup, búsqueda i selecció d'informació, participació, aprenentatge continu en l'ús de windows Movie Maker, capacitat de síntesi dels conceptes treballats, etc.
• Avaluació final: valoració de la Movie Maker realitzada pels alumnes (capacitat per sintetitzar la informació treballada i ús d'aquesta eina)

Criteris d'avaluació
• Reconèixer i explicar, recollint dades, les relacions entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi.
• Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per escrit.
• Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un treball d’investigació sobre un tema rellevant de l’entorn, utilitzant els recursos TIC de forma eficient.

Mapa unió Fil Argumentatiu Miniactivitat 2.3

Argumentació gràfica - Miniactivitat 2.3

Deanna Kuhn (1992) afirma que "el pensament argumentatiu descansa en el cor del que ens hauria d'interessar a l'hora d'examinar com pensen i que bé que pensen les persones" . L'argumentació és una forma de raonament que els humans utilitzen per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes. De gran importància en la formació, l'argumentació pot constituir una forma principal d'avaluació per a la majoria de les formes de resolució de problemes. El fet que els estudiants hagin d'argumentar les solucions que decideixen és un component cognitiu important en l'aprenentatge, però també un component metacognitiu essencial. Les eines tecnològiques, conegudes com a eines informàtiques d'argumentació col·laborativa (computer-suported collaborative argumentation tools) ,poden ajudar els estudiants a aprendre com es construeixen arguments per a justificar una sèrie d'accions,en el cas del debat s'ha utilitzat el model argumentatiu de Toulmin.
Respecte a l'evolució del procès d'aprenentatge i la construcció del coneixement a partir de la interacció en el debat virtual de l'aula, el procès ha estat molt enriquidor, la manera d'elaborar els missatges segons l'esquema argumentatiu de Toulmin ha fet que les nostres intervencions siguin, des del meu punt de vista, de més qualitat. Les habilitats d’argumentació inclouen identificar i analitzar arguments de textos o entorns d’aprenentatge, així com construir arguments. Les habilitats lingüístiques, especialment les referents a l'elaboració de frases complexes de caràcter causal i consecutiu afavoreixen l'aprenentage significatiu. El model d'argument de Toulmin es compon de sis elements que es representen gràficament: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions.Unes dades, uns fets observables que estan justificats i recolzats per observacions, per opinions... permeten arribar a una conclusió en forma de tesi que serà veritat en certa manera o modalitat i que tindrà certes excepcions o possibles refutacions o punts febles. Aquest argument pot ser contestat en diversos sentits. Es pot negar la conclusió (contrargumentar) tot aportant els fets, justificació, recolzament... corresponent. També pot acceptar-se total o parcialment matisant les dades o justificacions, modificant la modalitat. Amb aquesta estructuració es facilita la discussió. El programari C-map Tools ha contribuït a poder organitzar els coneixements o conceptes , permetent una estructuració clara i representativa dels sabers.
El nostre procès d'aprenentatge ha estat un procès actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999) El debat de la pac ha permet la construcció de coneixements partint d'un aprenentatge significatiu. En aquest sentit, els alumnes ens hem sentit molt implicats en la tasca, hem participat activament construint coneixements, intercanviant-los, reflexionant críticament, argumentant, contraargumentant,etc. Les intervencions han estat estudiades no espontàneas i això ha permès un aprofundiment en les lectures, els mòduls i el material de l'assignatura en general, una veritable construcció significativa de coneixements. Hem de dir que al llarg del debat s'han construit tant models mentals individuals com models mentals col·laboratius. Individuals perquè cadascú com a individu fa les seves interpretacions que són múltiples, integrades i interdependents d'allò que ha après i col·laboratius perquè a partir de les reflexions dels companys hem construit models col·laborant els uns amb els altres en una mateixa tasca significativa, hem fet representacions múltiples a travès del coneixement conversacional o discursiu i els artefactes que el grup usa i produeix. Segons Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa s’aconsegueix una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual, del qual hem parlat a la pac 2.1. Els éssers humans construeixen de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegeixen complexitats conceptuals a mesura que van aprenent. Com a aprenents, construeixen els seus models mentals, expressen certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents; interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus models conceptuals. El procés cognitiu deconstrucció d’aquestes teories és el canvi conceptual. És per això que el procès d'aprenentge es condidera actiu ja que com a alumnes ens hem sentit involucrats, responsables, protagonistes del nostre procès des del principi de semestre.La interacció amb la resta de companys com un procés d'aprenentatge compartit i col·laboratiu fruit de l diàleg,la negociació, el suport, la reflexió,etc.
En el cas del debat sobre el fil argumentatiu Frida Parla el moderador de la conversa, que aquest cas és el consultor de l'assigantura, no va intervenir, només va donar la consigna per seguir la discussió segons els nostres bàndols. Les preguntes que va proposar per fer les nostres argumentacions van ser les següents: La sensibilitat i la tecnologia són compatibles? Una màquina ens pot ajudar a crear, innovar, fer art, gaudir de l’art? Qui rebutja la tecnologia? Amb quins arguments? Què diuen els tecnodeterministes? i els sociodeterministes?. En tot cas i encara que el moderador no va intervenir durant el debat en aquest fil argumentatiu el seu paper ha estat d'impulsor d'aprenentge oferint-nos unes determinades questions de caràcter obert per que nosaltres fèssim una reflexió a partir d'elles.
L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Aporten a l’educació una nova didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge, facilitant d’aquesta manera un entorns d’aprenentatge significatiu per a l’alumne,que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes. La tecnologia respecte l'entorn d'aprenentatge-ensenyament de la UOC impulsa el treball en equip i els participants juguen un paper actiu. A partir de l'ús de mapes conceptuals i de les argumentacions al debat es permet la construcció complexa de coneixements alhora que podem compartir-los amb la resta de companys i ells amb nosaltres. La tecnologia educativa esdevé en l'entorn universatari una eina d'ensenyament-aprenentage eficaç i contextual.
En el fil de les discussions del debat de l'assignatura, els missatges dels estudiants s'organitzen per temes i subtemes que emergeixen en la discussió. Cada participant va aportar diversos comentaris a diferents carpetes establertes per a cada grup i per a cada problema. L'argumentació i contraargumentacions dels participants es van dividir en dues postures diferents a defensar: la tecnodetreinista i la sociodeterminista argumentades amb les seves tesis i premisses segons el model argumentatiu de toulmin i escrites amb colors diferents, en verd els que defensaven la postura tecnodeterminista i en vermell els que defensaven la postura sociodetreminista. Aquesta acció ha permès identificar a un primer cop d'ull desde quina postura es defensava cada argumentació. La distribució dels diferents debats en carpetes és una bona manera per distribuir els temes i fer del debat i la participació en ell una activitat ordenada.Durant l’última dècada, alguns investigadors han desenvolupat eines d’argumentació basades en la tecnologia, que poden utilitzar-se com a entorns aïllats o fixar-se en entorns d’aprenentatge més complexos. Aquestes eines pertanyen a una nova classe d’eines cognitives que es coneixen com a programari de CSCA*. El seu objectiu és donar suport a la construcció d’arguments de l’estudiant, incloent-hi la recerca d’advertències i proves que recolzin les seves afirmacions. Són entorns estructurats per a introduir els estudiants en “jocs de diàleg” (Moore, 2000). Els jocs de diàleg tenen un conjunt de regles per a regular les contribucions dels participants a qualsevol discussió. Les eines CSCA s’usen per a moderar discussions en línia.Els entorns CSCA poden usar-se de manera efectiva per a recolzar la recerca de distintes solucions per a diferents tipus de problemes. És a dir, quan els estudiants col·laboren per solucionar problemes, poden usar entorns CSCA que els ajudin a construir, justificar i debatre les solucions que han triat. Pel fet que els estudiants no són grans experts en argumentació, els entorns de discussió poden dirigir o impulsar formes més argumentatives de discussió. Cho i Jonassen (2002) han demostrat que l’ús de Belvedere (descrit més endavant) per a impulsar la construcció d’arguments de l’estudiant no sols millora substancialment la seva argumentació, sinó també la seva capacitat de solució de problemes ben i mal estructurats. La majoria d’entorns que seran descrits a continuació no poden adaptar-se a les necessitats d’un problema en particular. És a dir, tenen una estructura establerta. Altres entorns CSCA en la mateixa linia que el model argumentatiu de Toulmin i els cmap són els següents:
Belbedere: Belvedere, per exemple, té quatre articulacions de conversa predefinides (“hipòtesi”, “dades”, “principis” e “inespecificacions”) i tres enllaços (“a favor”, “en contra” i “i”) per a connectar-les. Aquesta estructura genèrica pot enriquir la solució de problemes. Encara no es coneix, no obstant això, quant es podria enriquir amb un conjunt modificable d’articulacions i enllaços. Aquesta última capacitat d’articulacions i enllaços modificables l’ofereix la primera de les eines que descriurem.Les restriccions d’aquest sistema es determinen a partir dels tipus d’articulacions i els enllaços entre aquestes. Es demana als usuaris que enllacin els seus comentaris a un comentari ja existent utilitzant un dels quatre tipus de missatge. Per exemple, les dades i principis serveixen per a modificar hipòtesis. Els estudiants utilitzen quadres i enllaços predefinits per a desenvolupar els seus arguments durant una sessió de solució de problemes. Poden usar aquesta eina per a organitzar les seves idees i els missatges que van enviar al BBS.
SenseMaker: forma part d’un entorn d’integració del coneixement, exposat per WISE*, un entorn d’aprenentatge científic en línia gratuït per a estudiants de 4t. de primària fins a secundària. SenseMaker (figura 27) es va dissenyar perpromoure la teorització dels estudiants, perquè fonamentessin la coordinació teoria-proves i exposessin el seu pensament d’una manera visible durant els debats de classe. Els estudiants agrupen les diferents proves en categories i creen arguments científics associats a un projecte. Mitjançant el programari, treballen amb punts de proves que representen parts individuals de proves a la web i exposen marcs que corresponen a categories conceptuals (grups) per a les proves.
Convince Me: incorpora eines per a fer diagrames d’una estructura d’argumentació i modificar els arguments i creences de cada persona. En usar-lo, les persones poden:
a) articular les seves creences sobre una controvèrsia,
b) categoritzar cada creença en funció de si hi ha proves o són hipotètiques,
c) connectar les seves creences per recolzar o refusar una tesi,
d) oferir valoracions per a indicar la credibilitat de les afirmacions i
e) efectuar una simulació de connexions que aporti feedback sobre la coherència dels arguments.

CONCLUSIONS

Per la meva conclusió m'agradaria citar les següents paraules de Kuhn:

“Probablement en l’argumentació és on podem trobar de manera més significativa el
pensament i raonament de major nivell que poden desenvolupar la majoria de persones.
El pensament argumentatiu forma part de les creences de les persones, dels seus judicis i
de les conclusions a què arriben, i apareix en cada decisió important que han de prendre.
Així doncs, el pensament argumentatiu es troba al centre del que hauria de valorar-se a
l’hora d’examinar com i fins a quin nivell pensen les persones.”
Kuhn (1992, pàg. 156-157).

Per finalitzar el treball realitzat crec oportú i com a bona conclusió final fer arribar diverses definicions de diferents autors sobre l'argumentació.
L’argumentació és un procés en què es fan declaracions (treure conclusions) i es dóna una justificació (premisses) i s’aporten proves a les declaracions (Toulmin, 1958). L’argumentació és un tipus essencial de raonament informal fonamental per a l’habilitat intel·lectual que intervé a l’hora de solucionar problemes, fer judicis i prendre decisions, formular idees i creences (Kuhn, 1991). L’argumentació requereix que qui vulgui solucionar un problema identifiqui diverses perspectives alternatives, punts de vista i opinions; que desenvolupi i triï una solució raonable i preferible, i que recolzi la solució amb dades i proves (Voss, Lawrence, i Engle, 1991). L’argumentació és una variable que prediu l’èxit de l’estudiant davant de problemes ben i mal estructurats (Hong, Jonassen i McGee, 2003).

REPORTATGE: ESTAMOS CONECTADOS:TIC

http://www.youtube.com/watch?v=EEConuAZc14

Canvi Conceptual - Minipac 2.1

A la questió has experimentat un canvi conceptual s'ha de respondre que sens dubte sí s'ha produit aquest canvi i a la vista està si rellegim totes les miniactiviactivitats que conformen la pac1 des de principi de semestre fins avui. El material de l'assignatura, la participació al debat, la lectura d'articles, l'el·laboració de mapes conceptuals del coneixement han fet possible aquest canvi conceptual de manera significativa. Els sabers respecte la relació entre ciència, societat, tecnologia i educació,el paper de les TIC en l'educació i la societat, les teories constructivistes i la construcció del coneixement són els principals punts on he experimentat un canvi que ha començat amb les lectures indivuals incrementant coneixements a partir de nous conceptes i ha continuat paral·lelament amb el procès de reflexió i interacció portat a terme al debat. Tot el procès ha permet la reorganització de coneixements i la complexificació dels mateixos.
El nostre procès d'aprenentatge ha estat un procès actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999) i en relació amb aquests criteris és l'enfocament de l'assignatura és del tot constructuvista. Entenem el perquè a partir de les seguents reflexions.
Les escoles haurien d’ajudar als alumnes a adonar-se d’allò que estan aprenent i a usar la seva comprensió per a resoldre els problemes de la vida quotidiana.
Des d'una psicològica de l'aprenentatge les dues concepcions que més s'acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual, concepcions que han presidit el treball realitzat des del principi de curs a la nostra assignatura NTICEDU i en les que s'ha basat el nostre aprenentage. La tecnologia, quan s’usa de manera productiva, pot promoure un aprenentatge significatiu entre els estudiants. I perquè s'afirma que hem après significativament?, perquè descrivim el nostre aprenentage com a significatiu?
El resultat de l'aprenentage significatiu és un model mental dels fenòmens que s'han explorat i manipulat.Com ho hem fet a l'assignatura? Hem començat construint models mentals senzills a partir de l'avaluació de coneixements previs i amb l'experiència, el suport i la reflexió mitjançant la realització de les diferents parts que integraven la pac1, els nostres models mentals inicials s'han anat complexitzant. Es a dir hem realitzat un procès d'aprenentatge constructiu. Com a punt de partida tenim el compromís conceptual previ de l’experiència anterior, i si comparem les reflexions de la pregunta situa't de 0 a 10 de l'avaluació inicial amb les de ara veurem aquí un canvi significatiu sobre tot pel que fa a les questions de la relació CTS. Les respostes inicials estam marcades amb negreta i les noves amb color vermell.
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __8____ 5.
En aquest cas crec que només s'ha d'oferir tècniques als docents sinò que aquests també han de saber utilitzar-les adequadament i de manera significativa atenent als interessos dels seus alumnes fomentant la construcció activa de coneixements, per tant l'objecte de la tecnologia educativa hauria de ser també formar als docents perquè si ens ofereixen tècniques però no sabem utilitzar-les de què ens serveix?
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __10____ No s'ha experimentat canvi
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____10____ No s'ha experimentat canvi
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __5___ No s'ha experimentat canvi
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___ No s'ha experimentat canvi
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___0
El canvi s'ha produït perquè el debat de la pac ha estat un aprenentatge significatiu, no com d'altres en els que he participat. En aquest sentit, els alumnes ens hem sentit molt implicats en la tasca, hem participat activament construint coneixemnts, intercanviant-los, reflexionant críticament, argumentant, contraargumentatnt,etc. Les intervencions han estat estudiades no espontàneas i això ha permès un aprofundiment en les lectures, els mòduls i el material de l'assignatura en general, una veritable construcció significativa de coneixements. Els debats sempre haurien de ser així.
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __8_____5
No només això sinò que també dels sabers conceptuals que impliquen la relació entre tecnologia, societat i educació i els corrents que d'auestes relacions es deriven.
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___10___ No s'ha experimentat canvi

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___7_____5
No és que siguin necessa`ries sinò que son un recurs més del que disposem els mestres per ensenyar i els alumnes per aprendre. L'eficacia i l'èxit depen de l'ús que en fem
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____7____0
El canvi social no és resultat del canvi tecnològic, des del meu punt de vista els canvis són fruit de la interrelació entre tecnologia, societat i ciència, tal com afirma el corrent CTS.
Hem de dir que al llarg de la pac s'han construit tant models mentals individuals com models mentals col·laboratius. Individuals perquè cadascú com a individu fa les seves interpretacions que són múltiples, integrades i interdependents d'allò que ha après. Cada alumne a travès del informe de síntesi reslitzat a la minipac 1.3 ha el·laborat un escrit de caràcter individual i constructiu tenint en compte la seva avaluació inicial i els coneixements adquirits després d'aquesta. També ens hem iniciat en l'ús del programmari c-map tools que ens ha ajudat a sintetitzar els nostres coneixements en forma de mapa conceptual. L'ús de mapes conceptuals és una eina o tècnica estructural del coneixement que permet valorar el canvi conceptual comparant les estructures cognitives. La diferència es pot apreciar clarament pel que a la magnitud de conceptes d'un mapa, com les relacions i els nivells de jerarquia entre els diferents conceptes que s'aprecien en el mapa gran i que fan veure el grau de complexitat de coneixements al que s'ha arribat des de principi de semestre. Respecte a aquest canvi conceptual vegi's a continuació la comparació del mapa de l'avaluacio inicial i del mapa de la minipac 1.3.
MAPA AVALUACIÓ INICIAL:

MAPA CONCEPTUAL DE LA MINIACTIVITAT 1.3

Però no s'ha d'oblidar que l'informe de síntesi també incloia el debat relitzat a l'aula virtual i és aquí on entra en joc la construcció de models mentals col·laboratius. Mitjançant el debat hem construit models col·laborant els uns amb els altres en una mateixa tasca significativa. Hem fet representacions múltiples a travès del coneixement conversacional o discursiu i els artefactes que el grup usa i produeix. Segons Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa s’aconsegueix una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual. Llavors l'informe de sínesi també inclou una part de construcció de model mental grupal ja totes les argumentacions i contraargumentacions exposades al debat es van tenir en compte per la redacció de l'escrit i l'el·laboració del mapa conceptual. Altres tasques individulas han estat l'el·laboració del mapa conceptual de l'article o aprendre a argumentar segons el model de Toulmin. Tal com s'ha indicat els éssers humans construeixen de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegeixen complexitats conceptuals a mesura que van aprenent. Com a aprenents, construeixen els seus models mentals, expressen certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents; interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus models conceptuals. El procés cognitiu deconstrucció d’aquestes teories és el canvi conceptual. El canvi conceptual té lloc quan els estudiants canvien la seva manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals,i certament el canvi conceptual s'ha produït en mi des de l'inici de l'assignatura fins avui,només cal veure la comparació entre l'avaluació inicial i el resultat del mapa conceptual de la minipac 1.3 com l'informe. Apropant-nos a les teories piagetianes sí que hem acomodat gradualment el coneixement que ja posseiem i l'hem convertit en millors estructures de coneixement.Però no només ha estat resultat de la instrucció sinò també del descobriment i la intencionalitat. Com a aprenents hem estat conscients que els nostres coneixements eren dèbils i/o inadequats i que necessitaven un canvi, és aquí on s'ha produít que el canvi sigui veritablement significatiu. Però què fa que el canvi conceptual sigui intencional? El canvi conceptual és una funció del nivell de compromís conceptual (Dole i Sinatra, 1998). Els aprenents manifesten de forma natural una certa força, coherència, i compromís amb les concepcions que posseeixen; és més fàcil que canviar. Tendeixen a interactuar amb la informació que és comprensible, coherent, plausible a la llum de les teories existents.El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu, que és el que requiex aquesta assignatura Per reestructurar el que saben, els estudiants han de regular-se ells mateixos, esforçant-se a analitzar i sintetitzar la nova informació.
És per això que el procès d'aprenentge es condidera actiu ja que com a alumnes ens hem sentit involucrats, responsables, protagonistes del nostre procès des del principi de semestre. Parlem també en aquest sentit que el procès és intencional i reflexiu ja que existeix una motivació, una intencionalitat de voler aprendre, d'aconseguir uns objectius cognitius de manera progressiva i intencional articulant allò que hem après i reflexionant sobre el procès. Schwarz i White (en premsa) afirmen que la construcció de models és fonamental per a la cognició humana i la investigació científica. Creuen que ajuda els estudiants a expressar i externalitzar el seu pensament; visualitzar i comprovar els components de les seves teories i fer que els materials siguin més interessants.
S'exposen a continuació algunes de les raons per a construir models que promouen l’aprenentatge significatiu i la construcció de models mentals i que els estudiants de la uoc d l'assignatura NTICEDU, al meu parer, hem experimentat:
• La construcció de models és un fenomen cognitiu natural. En trobar-se amb fenòmens desconeguts, els éssers humans comencen a construir de manera natural teories sobre aquests fenòmens com a part essencial del procés de comprensió.La construcció de models ajuda a fer conjectures, comprovar i inferir hipòtesis i una gran quantitat d’habilitats cognitives importants.
• Construir models requereix que els estudiants articulin un raonament causal, que és la base de la majoria de models de canvi conceptual.
• Construir models porta a un nivell més alt de compromís conceptual, important premonitor del canvi conceptual (Dole i Sinatra, 1998).
• Construir models té com a conseqüència la construcció d’artefactes cognitius (models mentals) mitjançant la construcció d’artefactes físics.
• Quan els estudiants construeixen models, són propietaris del coneixement. La propietat de l’estudiant és important per a la construcció de significat i de coneixement. Quan són propietaris de les idees, els estudiants volen posar més esforç, defensar les seves posicions i raonar de manera efectiva.
• Construir models ajuda al desenvolupament de creences epistèmiques. En la base de l’aprenentatge es troben les creences de les persones sobre el que són el coneixement i la veritat, i sobre com desenvolupem aquestes creences.
Però, què és el que porta a les persones a aprendre? Sociòlegs i psicòlegs parlen de necessitats de realització, que aporten un motiu conatiu per a l’aprenentatge.
Però epistemològicament, què és el que motiva els nostres esforços per entendre el món? Segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai no podem tenir la certesa de saberles. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber més sobre el món. Les eines de construcció de models permeten a les persones externalitzar i comprovar les seves creences epistemològiques sobre el significat de les construccions epistemològiques, com el coneixement i la veritat, i sobre com aquestes creences poden canviar amb el temps.
• Construir models aporta espais de treball col·lectius que porten a motius més forts de col·laboració

CONCLUSIONS
El consultor ha plantejat aquesta minipac com un repte demanant la nostra actitud crítica respecte el nostre propi procès d'aprenentatge i el seu procès d'ensenyament i sens dubte és un repte. Podem parlar d'aprenentatge significatiu?, evidentment que sí. Com a aprenents actius i responsables del treball realitzat, l'estudi del material, la reflexió, la participació en el debat, el compromís conceptual que tot comporat i totes les tasques dutes a terme respecte la PAC1 i la PAC 2 hem après significativament. Com a punts decisius que han permès la construcció de coneixement significatiu destaquem:
- La interacció amb la resta de companys com un procés d'aprenentatge compartit i col·laboratiu fruit de l diàleg,la negociació, el suport, la reflexió,etc.
- La tecnologia respecte l'entorn d'aprenentatge-ensenyament de la UOC on el treball en equip és essencial i els participants juguen un paper actiu. L'ús de mapes conceptuals, del blog, l'auavaluació, els textos argumentatius,etc, permeten la construcció complexa de coneixements alhora que podem compartir-los amb la resta de companys i ells amb nosaltres. La tecnologia educativa esdevé en l'entorn universatari una eina d'ensenyament-aprenentage eficaç i contextual.
- La importància del model constructivista que ha permès un veritable canvi conceptual partint dels models mentals previs fins a la creacció de noves estructures conceptuals, el canvi conceptual.
- La importància de la tasca del consultor com a impulsor, facilitador i potenciador de la construcció del coneixement i el treball en equip, com a acompanyant del nostre procès i no com a simple transmissor de coneixements.

Informe de Síntesi - Autoavaluació MINIPAC 1.3

SÍNTESI

En la síntesi de la minipac 1.3 es presenta l'evolució del procès d'eprenentatge de la PAC 1 que inclou la participació al debat sobre les relacions entre Ciència-Tecnologia-Societat i Educació, la lectura i reflexió de l’article de Domènech i Tirado (2002) i la lectura i estudi del mòdul elaborat per Julio Cabero. El procès seguit en aquesta PAC ha permès modificar i construir nous coneixements que m’han ajudat a enriquir les meves idees inicials sobre les relacions entre C-T-S-E. Hem realitzat un procès d'eprenentatge significatiu sens dubte. He reafirmat que els coneixements previs que tenia en començar la PAC reflectits al mapa de l'avaluació inicial (minipac 1.1) no contemplaven la complexitat entre la relació i interaccions entre els difernts conceptes. Ha estat a partir de la lectura, i més tard de l'estudi del mòdul, que he aprofundit en el tema sobre les interaccions existents entre els quatre elements i la influència que uns tenen sobre els altres, que els fan estar en continua interacció. Com a idea principal del treball relitzat arribo a la conclusió que entre els quatre elements analitzats, C-T-S-E ,existeix una estreta relació i interacció constant a la vegada que variable de manera que cadascun pot ser motor de canvi i progrés de la resta però que també deixa espai a la individualitat dels mateixos.
Primerament es va iniciar el debat virtual a l'aula de l'assignatura. El procès ha estat molt enriquidor, crec que la manera d'elaborar els missatges segons l'esquema argumentatiu de Toulmin ha fet que les nostres intervencions siguin de més qualitat. El debat també ha suposat una iniciació en l'utilització del programma C-map Tools per elaborar mapes conceptuals, en el cas del debat fent una primera aproximació, seguint també l'esquema argumentatiu de Toulmin. Una de les idees que vull destacar del debat és la següent: Quan has de defensar una posició en la que no t'hi sents del tot identificat és dificil trobar arguments, idees, que recolzin aquest bàndol. Les meves argumentacions s'han basat en una posició tecnodeterminista i al principi no veia clar quines idees defensar. El que vaig fer és llegir per segona vegada els conceptes del mòdul referits a aquesta postura i investigar per la red tota classe d'informació que defensava una posició tecnodeterminista; que he fet? conèixer “l'enemic” en poques paraules. El fet de conèixer argumentacions d'un bàndol en el qual no t'hi sents identificat ha provocat dues reaccions: poder argumentar al debat idees sobre la concepció que m'ha tocat defensant i fent-me noves idees que abans no tenia i modificar els meus coneixements. Quan hom no coneix, ignora; quan hom coneix apren i aquí rau la fortalessa de les meves argumentacions. Com s'ha assenyalat anteriorment el fet de defensar una posició més aviat contrària a la que tens fa que hagis de trobar informació i aprendre d'allò amb el que no t'hi sents identificat, això vol dir aprofundir en els continguts del material de l'assignatura, llegir i rellegir les vegades que faci falta, trobar fonts complementàries com articles de diferents autors, treballs d'especialistes,etc que t'ajudin a entendre la visió contrària a la que tu tens i que t'aportin nous coneixements sobre el tema, ja sigui per crear-ne de nous, per modificar els que ja tens o per convertir-los en complementaris dels teus.
Paral·lelament al debat s'iniciava la lectura i un procès de reflexió sobre de l’article de Domènech i Tirado (2002) respecte les relacions entre Tecnologia, Ciència, Societat i Educació, del qual hem el·laborat un resum sobre els diferents models teòrics, idees i conceptes que ens permet definir la compexitat de les relacions entre els diferents elements clau en forma de mapa conceptual amb el programari C-map Tools. El programmari ha contribuït a poder organitzar els coneixements o conceptes i idees, permetent una estructuració clara i representativa dels sabers.
En última instància, però encara no acabat el debat, s'ha fet una lectura i estudi del mòdul elaborat per Julio Cabero. A partir del buidatge d'informació principal del mòdul i de les idees compartides al debat, s'ha el·laborat un mapa conceptual final sobre les relacions entres C-T-S-E, que inclou les aportacions de l’Article de Domènech i Tirado (2002). En el mapa definitiu que integra tots els conceptes es posa de manifest la relació que existeix entre educació, ciencia, tecnologia i societat i el concepte de les TIC que d'aquesta relació es deriva.
Dels aprenentatges adquirits durant la realització de les lectures, mapes conceptuals,etc, he pogut extreure allò que més m'ha fet reflexionar. Aquestes són les idees principals: La societat de la informació viu en l'actualitat un avanç científic que creix a passes agegantades i a la vegada està sustentat per l'ús de les noves tecnologies de la informació la comunicació (TIC), i això cal tenir en compte que els seus efectes porten canvis des de l'educació. Cal pensar que els currículums educatius, en tots els nivells, han de desenvolupar una sèrie d’estratègies d'ensenyament-aprenentatge específiques i unes habilitats cognitives en els alumnes i mestres que són imprescindibles per a l'ús eficient de les TIC. Será necesària la implantació d'un nou currículum real i que s'adapti a les necessitats del professor i l 'alumnat, un currículum real, que proporcioni una determinada organizació educativa. Serà necessari a la vegada un canvi en el rol del professor i l 'alumne per a poder desenvolupar un aprenentatge significatiu, es fa necessari introduir les TIC, de manera estructurada i organitzada, en el nostre sistema educatiu a fi de fer que tant els nens, adolescents i joves puguin comprendre, analitzar i fer ús d’elles d’una manera constructiva i significativa. Es necessiten nous coneixements i competències i cal formar als docents per que aquest imparteixin un ensenyament de qualitat adaptat als nous temps a més d'assegurar la necessària alfabetizació digital de tots els alumnes. La tecnologia és necessària a l’escola perquè és un recurs més que pot motivar i centrar l’atenció dels alumnes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col·laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc. En aquest sentit l’anomenada alfabetització digital, s’esdevé tan important o més que les infrastructures necessàries per a assegurar l'accés a les TIC. L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Aporten a l’educació una nova didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge, facilitant d’aquesta manera un entorns d’aprenentatge significatiu per a l’alumne,que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes.
Dintre dels models teòrics que justifiquen la incorporació de les noves tecnologies a l’educació, hem d’assenyalar el paper de la psicologia amb tres corrents diferents, la psicologia de la gestalt, la psicologia conductista i sobretot la cognitiva, que evoluciona en el corrent actual del constructivisme, ja que ha ajudat a definir didàctica i teòricament a les TIC com a eina important pel desenvolupament d’aprenentatge significatiu.
De la relació entre tecnologia i societat sorgeixen diferents concepcions. Per un costat el determinisme tecnològic que adopta dues postures diferents, la tecnodeterminista i la sociodeterminita i per altre costat les perspectives holítiques o postulat d'heterogeneïtat que adopta d'una costat una perspectiva interactiva i de l'altre una perspectiva de teixit sense costures. Els deterministes tecnològics consideren que el desenvolupament tecnològic condiciona el canvi de les estructures socials. La perspectiva tecnodeterminista es caracteritza per considerar la relació entre tecnología i societat com unidireccional. La tecnología és un factor exógen a la dinámica propia de la societat. Per altre costat la perspectiva sociodeterminista considera que l'important, no és la tecnología en sí mateixa, sinò el sistema social i cultural en el que està incluida. D'altra banda des de les perspectives d'heterogeneïtat, la perspectiva interactiva asumeix que hi ha una divisió bastant estable i factual entre allò social i allò tècnic, però que el primer dona forma al segon, a la vegada que allò tècnic també és capaç de donar forma a allò social. . La perspectiva del teixit sense costures implica que les relacions no són pures sinò híbrides i determinen la complexitat. Tecnologia i societat són quelcom mútuament constitutiu.
De la relació que s'estableix entre ciència i tecnologia cal dir que la ciència no només depèn dels avenços tecnològics i que la tecnologia no é només una ciència aplicada. La ciència genera coneixment i s'implica i centra els seus estudis, entre d'altres, a les disciplines de la psicologia i la sociologia. Duna banda la psicologia estudia la psicologia de la ciència (que analiza aspectes cognitius) i la psicologia social de la ciència, que planteja una activitat científica que enfatitza en aspectes socials, culturals i simbòlics. D'latra banda la sociologia estudia la sociologia del coneixement basada en un enfocament empíric i naturalista centrat en la búsqueda d'errors científics deguts a factors socials.

Mapa Conceptual 2. Síntesi Autoavaluació Minipac 1.3

Mapa Conceptual1. Article Domènech i Tirado

SÍNTESI DEL DEBAT

a) Una nova idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu i la pràctica educativa.

Al llarg del peridode de debat i seguint els fils argumentals que es proposaven, m'he adonat que un fet, un recurs, una idea, etc., no és ni del tot bona ni del tot dolenta, sinò que té una part d'amdòs costats. Durant el debat m'ha tocat posicionar-me al costat de bàndol tecnodeterminista, al principi em va costar defensar argumentacions que jo no haguès defensat, hauria estat més fàcil defensar una postura sociodeterminista que era la que s'propava a la meva manera de pensar; però com he dit ni tot és tan bo ni tot és tant dolent i aquest fet és el que ha canviat en la meva manera de veure les coses. M'he adonat que una idea per molt tècnica i deshumanitzada que sigui pot ajudar a millorar la nostra societat i el món en el que vivim fent-nos la vida més fàcil, encara que sempre tindrem la part dolenta. Per exemple, avui dia quasi tota la població del nostre pais té un cotxe a casa seva. Si quan van sorgir els primers vehicles a l'abast econòmic de la població com el cas de l'escarbat de volkswagen, si haguèssim imaginat la quantitat de contaminació que provocaria la venda de cotxes al llarg dels anys molta part de la població potser s'hauria negat a la fabricació d'automòbils. Però tornem, ni tot és tan bo ni tot és tan dolent. Els cotxes ens han permet fer més fàcil i ràpida la mobilitat d'un lloc a un altre però també ens estan contaminant, estan enriquint a uns quants, ja és una questió política: la lluita pel petroli i les guerres que aixó provoca,etc (però això seria un altre tema). Amb tot això dir que sempre tindrem la part negativa: si en un experiment troben la cura contra el càncer però a costa de matar milers d'animals...qui surt guanyant?. Som la raça intel·ligent, pensant i hem d'utilitzar la nostra raó en benefici de la humanitat i del món que ens envolta trobant l'equilibri adequat, algun dia les futures generacions ho aconsegiran però per això primer ha de canviar el món. Podriem pensar per exemple en energies renovables i netes que ens ajudin a la millora de la nostra societat i del nostre món.

b) Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d’avaluació.

• La claredat expositiva en forma d’argumentacions o contraargumentacions textuals i gràfiques:
Respecte les aportacions textuals crec que he intentat fer arribar els meus arguments de la manera més clara possible seguint les pautes proposades en el dossier sobre com argumentar. Així espero que hagi estat, no m'agradaria que els meus companys i consultor no arribin a comprendre el que vull expressar. Respecte l'a-map la veritat és que m'està costant una mica, no per la part de saber col·locar cada enunciat al seu lloc segons el model argumentatiu de Toulmin, és més aviat un problema tècnic, d'ús del programa, però continuaré treballant amb molt d'ànims per resoldre positivament els entrebancs que pugui trobar. “Si no t'aixeques és que no has caigut”.

• Els conceptes posats en relació i la fortalesa de les argumentacions segons el bàndol:
Quan has de defensar una posició en la que no t'hi sents del tot identificat és dificil trobar arguments, idees, que recolzin aquest bàndol. Les meves argumentacions s'han basat en una posició tecnodeterminista i al principi no veia clar quines idees defensar. El que vaig fer és llegir per segona vegada els conceptes del mòdul referits a aquesta postura i investigar per la red tota classe d'informació que defensava una posició tecnodetreminista; que he fet? conèixer “l'enemic” en poques paraules. El fet de conèixer argumentacions d'un bàndol en el qual no t'hi sents identificat ha provocat dues reaccions: poder argumentar al debat idees sobre la concepció que m'ha tocat defensant i fent-me noves idees que abans no tenia i modificar els meus coneixements. Quan hom no coneix, ignora; quan hom coneix apren i aquí rau la fortalessa de les meves argumentacions.

• Adequació de les intervencions respecte a les diferents propostes de discussió del material i del professor. Des del meu punt de vista crec que les meves intervencions han estat adequades seguins els fils argumentatius que es proposaven relacionant-los amb el material i recursos de l'assignatura i la informació adicional trobada per la red que m'ha ajudat a l'hora de defensar la meva postura amb argumentacions correctes pròpies d'una concepció tecnodeterminista.

• Treball implícit d’aprofundiment en els continguts que parteixi del material en paper i de l’article proposat i aprofiti altres materials i fonts complementàries sempre que siguin complementàries.
Com s'ha assenyalat anteriorment el fet de defensar una posició més aviat contrària a la que tens fa que hagis de trobar informació i aprendre d'allò amb el que no t'hi sents identificat, això vol dir aprofundir en els continguts del material de l'assignatura, llegir i rellegir les vegades que faci falta, trobar fonts complementàries com articles de diferents autors, treballs d'especialistes,etc que t'ajudin a entendre la visió contrària a la que tu tens i que t'aportin nous coneixements sobre el tema, ja sigui per crear-ne de nous, per modificar els que ja tens o per convertir-los en complementaris dels teus.

• Grau d’interacció i coherència respecte a les aportacions d’altres companys: La veritat és que costa valorar el grau d'interacció i coherència amb les aporatacions dels companys i els fils argumentals però crec que ha estat bo, el problema és que en els debats o fils argumentals en els que he participat no hi han hagut masses intervencions, més aviat poques, per aquest motiu costa valorar adequadament el grau d'interacció ja que aquest ha estat baix.

• Valor potencial de l’aportació per a la resta del grup de discussió: qualsevol nova idea, argumentada treballada i justificacida té un alt valor per mi, per tant valoro qualsevol aportació al debat, tant les meves com las dels meus companys. Quan una idea està argumentada i recolzada, justificada, etc, és un plat de bon gust i el disfruto al màxim.

• Correcció en el nombre d'intervencions, distribució en el temps i en les carpetes, capacitats de síntesi, correcció formal i expressiva: les meves aportacions han estat enviades en dies diferents i respectant un espai entre elles participant en dues carpetes diferents tal com s'indicava al dossier del debat. De fet haguès participat en altres fils argumentals d'altres carpetes perquè he pogut llegir les argumentacions dels companys i estaven molt interessants, però com sempre és la falta de temps la que no et deixa fer tot allò que t'agradaria, sempre dic que el dia hauria de tenir més de 24 hores, es queda curt. D'altra banda sempre he redactat les meves argumentacions fora del debat, les he preparat, pensat, corregit i rellegit un cop o dos abans d'enviar-les a la bústia de debat; d'aquesta manera pots preparar amb antel·lació els teus escrits i explicar-lo tot sense deixar res del que t'agradaria dir, són els avantatges de la no espontaneïtat.

c) Trieu un o dos companys que destacarieu per la seva bona participació

La veritat costa escollir quin o quins companys destaquen per la seva participació, crec que totes les intervencions són bones en el sentit que tota idea, argumentació, etc., t'aporta un nou coneixement, qualsevol opinió ja sigui del teu bàndol o de l'altre et fa pensar i això és aprendre. Si hem de destacar algun company o companya destaco les intervencions de Marta Civit en el fil argumentatiu sobre determinisme per les seves argumentacions i contraargumentacions en la descripció de les idees o premisses que defensava. Són intervencions que et fan pensar, encara que totes m'han fet pensar, potser les de la Marta més que d'altres per la seva exposició dels fets i la justificació adequada d'aquests. Igualment i pels mateixos motius destaco les intervencions de Rosa Pujol que han estat molt enriquidores per la seva manera de recolzar les idees o premisses molt ben argumentades.

PARTICIPACIÓ AL DEBAT
Intervencions al debat dins la carpeta DEBAT TECNOPART seguint el Fil argumental sobre els Cyborgs a la discoteca des d'una posició Tecnodeterminista:

INTERVENCIÓ TEXTUAL

Encara que el tema del xip genera molta controvèrsia, estic d’acord que pot tenir moltes i diverses utilitats.
Un altre exemple tant interessant com el que ha presentat la meva companya sobre el xip amb finalitats sanitàries, seria el d’actuar com a targeta de crèdit.
Imagineu-vos que sou a la cua d’un supermercat, esteu arribant a la caixa i és el moment de pagar. Si teniu el xip implantat, no cal que traieu ni targetes ni diners en efectiu, simplement haureu de passar per un detector i la compra quedarà pagada. Això seria còmode no només pel fet de no haver de portar diners i targetes de crèdit al damunt,sinó que també evitaria possibles robatoris.
Amb aquest argument ens adonem que la implantació dels xips ens pot facilitar el dia a dia i resoldre alguns dels problemes que la nostra societat genera o pot generar. És una manera més de fer un ús responsable de les noves tecnologies.

INTERVENCIÓ TEXTUAL I GRÀFICA

Avui en dia hi ha moltísimess persones que tenen parts de cos que funcionen amb mecanismes cibernètics o pròtesis que els serveixen per a intentar recuperar alguna funció intel·lectual i/o física que es troba disminuïda o s'ha perdut. Però podriem viatjar al futur i imaginar un món en el qual s'utilitzin aquests mecanismes amb la finalitat de millorar la nostra raça, per a aconseguir un millor rendiment físic i intel·lectual. L'home i la màquina s'estan convertint en espècies simbiótiques i complementàries, fins a tal punt que ja no és possible dir amb certesa qui necessita de qui per a sobreviure, ambdós es precisen mútuament. Ens imaginem a partir d'aquesta idea el neixement d'una nova intel·ligència superior a la de l'èsser humà, una intel·ligència combinada entre la màquina i l'home i que es complementen a la perfecció fent de la raça humana una raça superdotada. En el futur, no obstant això, podem imaginar que les màquines ja no seran un element aliè a l'home, sinó que es convertiran en part funcional d'aquest i s'integraran en el seu cos fins a formar part d'ell, com si fos una pròtesi. Seran com una ajuda que arribi a perfeccionar les nostres habilitats intel·lectuals i físiques. El nostre cervell sintètic es combinaria amb el cervell orgànic donant lloc a una cooperació en la qual cada part donarà a l'altra el que necessita complementant-se en allò que careix. Malgrat la millora que ens pot aportar la combinacio entre màquina i home al nostre propi cos les investigacions en aquest camp no són suficients i encara queda molt camí per recòrrer.

Intervencions al debat dins la carpeta DEBAT CT_ESCOLA seguint el Fil argumental sobre L'elaboració/transmissió de coneixements des d'una posició Tecnodeterminista:

INTERVENCIÓ TEXTUAL

Un mestre (o una mestra) és la persona que ensenya una ciència, un art, un ofici o té el títol per fer-ho. És qui poseeix una determinada habilitat i la sap transmetre a d'altres sempre d'acord amb uns fins socials marcats per la societat on viu.
En educació, és l'encarregat d'ensenyar uns continguts i uns valors als alumnes, normalment dins d'una escola. El mestre prepara la matèria i acompanya l'alumne en el seu procés d'aprenentatge al final del qual el fa una avaluació. Es basa en el currículum per saber què ha de transmetre, usant una determinada metodologia . Una de les principals funcions del mestre és que actua com a lligam entre alumnes i societat, el mestre transmet o ha de transmetre uns determinats continguts que són els socialment acceptats per la majoria i els que ens venen donats als curriculums educatius; aqui s'inclou la transmissió de normes, culturalització i coneixements sobre un pais, poble, barri,etc, coneixements sobre socialització, valors,etc.Actua com a transmissió cultural. El mestre transmet coneixements en diferents àrees (estructuració disciplinar), la dificultat és captar i mantenir l'interès de l'alumne. Actua com a formador d'hàbits, facilitar la integració de l'home en la societat per la capacitació el treball. L'educació s'ordena a fins socials, no sols individuals. Què ha de saber i saber fer un subjecte en tant la cultura? Es reflecteix dins el sistema educatiu en nivells que són alhora de competència i de control. La societat ens determina. S'educa per una determinada societat.

MAPA CONCEPTUAL

AVALUACIÓ INICIAL

9. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __8____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __10____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____10____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __5___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __8_____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___10___
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___7_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: __7__

CONCLUSIONS

Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?

Des del meu punt de vista és una activitat que ens permet situar-nos en el marc de referència de l'assignatura, penso que m'ha estat una mica dificil contestar les questions breus i que em queda molt camí per a aprendre.

NTICEDU, BENVINGUTS!!!

Hola a tots, us dono la benvinguda al meu blog de l'assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació (NTICEDU). Sóc la Eva, tinc 29 anys i estic diplomada en magisteri d'educació primària. Actualment visc entre Madrid i Tarragona, depenent de la feina. Aquest semestre, si tot va bé i esperem que així sigui, serà el meu penúltim semestre a la UOC, ja em queda poquet per acabar aquest camí i espero aconseguir-ho, ja en tinc amb moltes ganes!. Espero que aquest espai ens sigui profitòs per compartir la nostra feina i intercanviar les nostres opinions, idees,etc;que sigui un veritable lloc de trobada virtual per conèixer-nos una mica millor i aprendre els uns dels altres. Ens "veiem" pel Campus i pels nostres blogs i us desitjo un bon treball a tothom!.