Argumentació gràfica - Miniactivitat 2.3

Deanna Kuhn (1992) afirma que "el pensament argumentatiu descansa en el cor del que ens hauria d'interessar a l'hora d'examinar com pensen i que bé que pensen les persones" . L'argumentació és una forma de raonament que els humans utilitzen per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes. De gran importància en la formació, l'argumentació pot constituir una forma principal d'avaluació per a la majoria de les formes de resolució de problemes. El fet que els estudiants hagin d'argumentar les solucions que decideixen és un component cognitiu important en l'aprenentatge, però també un component metacognitiu essencial. Les eines tecnològiques, conegudes com a eines informàtiques d'argumentació col·laborativa (computer-suported collaborative argumentation tools) ,poden ajudar els estudiants a aprendre com es construeixen arguments per a justificar una sèrie d'accions,en el cas del debat s'ha utilitzat el model argumentatiu de Toulmin.
Respecte a l'evolució del procès d'aprenentatge i la construcció del coneixement a partir de la interacció en el debat virtual de l'aula, el procès ha estat molt enriquidor, la manera d'elaborar els missatges segons l'esquema argumentatiu de Toulmin ha fet que les nostres intervencions siguin, des del meu punt de vista, de més qualitat. Les habilitats d’argumentació inclouen identificar i analitzar arguments de textos o entorns d’aprenentatge, així com construir arguments. Les habilitats lingüístiques, especialment les referents a l'elaboració de frases complexes de caràcter causal i consecutiu afavoreixen l'aprenentage significatiu. El model d'argument de Toulmin es compon de sis elements que es representen gràficament: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions.Unes dades, uns fets observables que estan justificats i recolzats per observacions, per opinions... permeten arribar a una conclusió en forma de tesi que serà veritat en certa manera o modalitat i que tindrà certes excepcions o possibles refutacions o punts febles. Aquest argument pot ser contestat en diversos sentits. Es pot negar la conclusió (contrargumentar) tot aportant els fets, justificació, recolzament... corresponent. També pot acceptar-se total o parcialment matisant les dades o justificacions, modificant la modalitat. Amb aquesta estructuració es facilita la discussió. El programari C-map Tools ha contribuït a poder organitzar els coneixements o conceptes , permetent una estructuració clara i representativa dels sabers.
El nostre procès d'aprenentatge ha estat un procès actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999) El debat de la pac ha permet la construcció de coneixements partint d'un aprenentatge significatiu. En aquest sentit, els alumnes ens hem sentit molt implicats en la tasca, hem participat activament construint coneixements, intercanviant-los, reflexionant críticament, argumentant, contraargumentant,etc. Les intervencions han estat estudiades no espontàneas i això ha permès un aprofundiment en les lectures, els mòduls i el material de l'assignatura en general, una veritable construcció significativa de coneixements. Hem de dir que al llarg del debat s'han construit tant models mentals individuals com models mentals col·laboratius. Individuals perquè cadascú com a individu fa les seves interpretacions que són múltiples, integrades i interdependents d'allò que ha après i col·laboratius perquè a partir de les reflexions dels companys hem construit models col·laborant els uns amb els altres en una mateixa tasca significativa, hem fet representacions múltiples a travès del coneixement conversacional o discursiu i els artefactes que el grup usa i produeix. Segons Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa s’aconsegueix una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual, del qual hem parlat a la pac 2.1. Els éssers humans construeixen de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegeixen complexitats conceptuals a mesura que van aprenent. Com a aprenents, construeixen els seus models mentals, expressen certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents; interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus models conceptuals. El procés cognitiu deconstrucció d’aquestes teories és el canvi conceptual. És per això que el procès d'aprenentge es condidera actiu ja que com a alumnes ens hem sentit involucrats, responsables, protagonistes del nostre procès des del principi de semestre.La interacció amb la resta de companys com un procés d'aprenentatge compartit i col·laboratiu fruit de l diàleg,la negociació, el suport, la reflexió,etc.
En el cas del debat sobre el fil argumentatiu Frida Parla el moderador de la conversa, que aquest cas és el consultor de l'assigantura, no va intervenir, només va donar la consigna per seguir la discussió segons els nostres bàndols. Les preguntes que va proposar per fer les nostres argumentacions van ser les següents: La sensibilitat i la tecnologia són compatibles? Una màquina ens pot ajudar a crear, innovar, fer art, gaudir de l’art? Qui rebutja la tecnologia? Amb quins arguments? Què diuen els tecnodeterministes? i els sociodeterministes?. En tot cas i encara que el moderador no va intervenir durant el debat en aquest fil argumentatiu el seu paper ha estat d'impulsor d'aprenentge oferint-nos unes determinades questions de caràcter obert per que nosaltres fèssim una reflexió a partir d'elles.
L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Aporten a l’educació una nova didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge, facilitant d’aquesta manera un entorns d’aprenentatge significatiu per a l’alumne,que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes. La tecnologia respecte l'entorn d'aprenentatge-ensenyament de la UOC impulsa el treball en equip i els participants juguen un paper actiu. A partir de l'ús de mapes conceptuals i de les argumentacions al debat es permet la construcció complexa de coneixements alhora que podem compartir-los amb la resta de companys i ells amb nosaltres. La tecnologia educativa esdevé en l'entorn universatari una eina d'ensenyament-aprenentage eficaç i contextual.
En el fil de les discussions del debat de l'assignatura, els missatges dels estudiants s'organitzen per temes i subtemes que emergeixen en la discussió. Cada participant va aportar diversos comentaris a diferents carpetes establertes per a cada grup i per a cada problema. L'argumentació i contraargumentacions dels participants es van dividir en dues postures diferents a defensar: la tecnodetreinista i la sociodeterminista argumentades amb les seves tesis i premisses segons el model argumentatiu de toulmin i escrites amb colors diferents, en verd els que defensaven la postura tecnodeterminista i en vermell els que defensaven la postura sociodetreminista. Aquesta acció ha permès identificar a un primer cop d'ull desde quina postura es defensava cada argumentació. La distribució dels diferents debats en carpetes és una bona manera per distribuir els temes i fer del debat i la participació en ell una activitat ordenada.Durant l’última dècada, alguns investigadors han desenvolupat eines d’argumentació basades en la tecnologia, que poden utilitzar-se com a entorns aïllats o fixar-se en entorns d’aprenentatge més complexos. Aquestes eines pertanyen a una nova classe d’eines cognitives que es coneixen com a programari de CSCA*. El seu objectiu és donar suport a la construcció d’arguments de l’estudiant, incloent-hi la recerca d’advertències i proves que recolzin les seves afirmacions. Són entorns estructurats per a introduir els estudiants en “jocs de diàleg” (Moore, 2000). Els jocs de diàleg tenen un conjunt de regles per a regular les contribucions dels participants a qualsevol discussió. Les eines CSCA s’usen per a moderar discussions en línia.Els entorns CSCA poden usar-se de manera efectiva per a recolzar la recerca de distintes solucions per a diferents tipus de problemes. És a dir, quan els estudiants col·laboren per solucionar problemes, poden usar entorns CSCA que els ajudin a construir, justificar i debatre les solucions que han triat. Pel fet que els estudiants no són grans experts en argumentació, els entorns de discussió poden dirigir o impulsar formes més argumentatives de discussió. Cho i Jonassen (2002) han demostrat que l’ús de Belvedere (descrit més endavant) per a impulsar la construcció d’arguments de l’estudiant no sols millora substancialment la seva argumentació, sinó també la seva capacitat de solució de problemes ben i mal estructurats. La majoria d’entorns que seran descrits a continuació no poden adaptar-se a les necessitats d’un problema en particular. És a dir, tenen una estructura establerta. Altres entorns CSCA en la mateixa linia que el model argumentatiu de Toulmin i els cmap són els següents:
Belbedere: Belvedere, per exemple, té quatre articulacions de conversa predefinides (“hipòtesi”, “dades”, “principis” e “inespecificacions”) i tres enllaços (“a favor”, “en contra” i “i”) per a connectar-les. Aquesta estructura genèrica pot enriquir la solució de problemes. Encara no es coneix, no obstant això, quant es podria enriquir amb un conjunt modificable d’articulacions i enllaços. Aquesta última capacitat d’articulacions i enllaços modificables l’ofereix la primera de les eines que descriurem.Les restriccions d’aquest sistema es determinen a partir dels tipus d’articulacions i els enllaços entre aquestes. Es demana als usuaris que enllacin els seus comentaris a un comentari ja existent utilitzant un dels quatre tipus de missatge. Per exemple, les dades i principis serveixen per a modificar hipòtesis. Els estudiants utilitzen quadres i enllaços predefinits per a desenvolupar els seus arguments durant una sessió de solució de problemes. Poden usar aquesta eina per a organitzar les seves idees i els missatges que van enviar al BBS.
SenseMaker: forma part d’un entorn d’integració del coneixement, exposat per WISE*, un entorn d’aprenentatge científic en línia gratuït per a estudiants de 4t. de primària fins a secundària. SenseMaker (figura 27) es va dissenyar perpromoure la teorització dels estudiants, perquè fonamentessin la coordinació teoria-proves i exposessin el seu pensament d’una manera visible durant els debats de classe. Els estudiants agrupen les diferents proves en categories i creen arguments científics associats a un projecte. Mitjançant el programari, treballen amb punts de proves que representen parts individuals de proves a la web i exposen marcs que corresponen a categories conceptuals (grups) per a les proves.
Convince Me: incorpora eines per a fer diagrames d’una estructura d’argumentació i modificar els arguments i creences de cada persona. En usar-lo, les persones poden:
a) articular les seves creences sobre una controvèrsia,
b) categoritzar cada creença en funció de si hi ha proves o són hipotètiques,
c) connectar les seves creences per recolzar o refusar una tesi,
d) oferir valoracions per a indicar la credibilitat de les afirmacions i
e) efectuar una simulació de connexions que aporti feedback sobre la coherència dels arguments.

CONCLUSIONS

Per la meva conclusió m'agradaria citar les següents paraules de Kuhn:

“Probablement en l’argumentació és on podem trobar de manera més significativa el
pensament i raonament de major nivell que poden desenvolupar la majoria de persones.
El pensament argumentatiu forma part de les creences de les persones, dels seus judicis i
de les conclusions a què arriben, i apareix en cada decisió important que han de prendre.
Així doncs, el pensament argumentatiu es troba al centre del que hauria de valorar-se a
l’hora d’examinar com i fins a quin nivell pensen les persones.”
Kuhn (1992, pàg. 156-157).

Per finalitzar el treball realitzat crec oportú i com a bona conclusió final fer arribar diverses definicions de diferents autors sobre l'argumentació.
L’argumentació és un procés en què es fan declaracions (treure conclusions) i es dóna una justificació (premisses) i s’aporten proves a les declaracions (Toulmin, 1958). L’argumentació és un tipus essencial de raonament informal fonamental per a l’habilitat intel·lectual que intervé a l’hora de solucionar problemes, fer judicis i prendre decisions, formular idees i creences (Kuhn, 1991). L’argumentació requereix que qui vulgui solucionar un problema identifiqui diverses perspectives alternatives, punts de vista i opinions; que desenvolupi i triï una solució raonable i preferible, i que recolzi la solució amb dades i proves (Voss, Lawrence, i Engle, 1991). L’argumentació és una variable que prediu l’èxit de l’estudiant davant de problemes ben i mal estructurats (Hong, Jonassen i McGee, 2003).