AUTOAVALUACIÓ I AVALUACIÓ FINAL

Es pot parlar d'aprenentatge significatiu en el treball realitzat a les PAC's 1 i 2?. Com a aprenents actius i responsables del treball realitzat, l'estudi del material, la reflexió crítica, la participació activa i responsable, l'autoavalució dels coneixements adquirits, el compromís conceptual que tot ha comportat i tot allò realitzat respecte la PAC1 i la PAC 2, hem après significativament. El nostre procès d'aprenentatge ha estat un procès actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999) i en relació amb aquests criteris és l'enfocament de l'assignatura és del tot constructuvista. Com a punts decisius que han permès la construcció de coneixement significatiu destaquem:
- La interacció amb la resta de companys com un procés d'aprenentatge compartit i col·laboratiu fruit de l diàleg,la negociació, el suport, la reflexió,etc.
- La tecnologia respecte l'entorn d'aprenentatge-ensenyament de la UOC on el treball en equip és essencial i els participants juguen un paper actiu. L'ús de mapes conceptuals, del blog, l'auavaluació, els textos argumentatius,etc, permeten la construcció complexa de coneixements alhora que podem compartir-los amb la resta de companys i ells amb nosaltres. La tecnologia educativa esdevé en l'entorn universatari una eina d'ensenyament-aprenentage eficaç i contextual.
- La importància del model constructivista que ha permès un veritable canvi conceptual partint dels models mentals previs fins a la creacció de noves estructures conceptuals, el canvi conceptual.
- La importància de la tasca del consultor com a impulsor, facilitador i potenciador de la construcció del coneixement i el treball en equip, com a acompanyant del nostre procès i no com a simple transmissor de coneixements.
Tot l'exposat anteriorment han fet possible un canvi conceptual de manera significativa. Els sabers respecte la relació entre ciència, societat, tecnologia i educació,el paper de les TIC en l'educació i la societat, les teories constructivistes i la construcció del coneixement són els principals punts on he experimentat un canvi que ha començat amb les lectures indivuals incrementant coneixements a partir de nous conceptes i ha continuat paral·lelament amb el procès de reflexió i interacció portat a terme a les pacs. Tot el procès ha permet la reorganització de coneixements i la complexificació dels mateixos. El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu, que és el que requereix aquesta assignatura Per reestructurar el que sabem, els estudiants hens hem de regulat a nosaltres mateixos, esforçant-nos a analitzar i sintetitzar la nova informació i fent una tasca d'autoavaluació.
Construir models requereix que els estudiants articulin un raonament causal, que és la base de la majoria de models de canvi conceptual, porta a un nivell més alt de compromís conceptual, important premonitor del canvi conceptual (Dole i Sinatra, 1998). Construir models té com a conseqüència la construcció d’artefactes cognitius (models mentals) mitjançant la construcció d’artefactes físics. Quan els estudiants construeixen models, són propietaris del coneixement. La propietat de l’estudiant és important per a la construcció de significat i de coneixement. Quan són propietaris de les idees, els estudiants volen posar més esforç, defensar les seves posicions i raonar de manera efectiva. Construir models ajuda al desenvolupament de creences epistèmiques. En la base de l’aprenentatge es troben les creences de les persones sobre el que són el coneixement i la veritat, i sobre com desenvolupem aquestes creences. Construir models aporta espais de treball col·lectius que porten a motius més forts de col·laboració.
Valoro el meu esforç i el meu aprenentatge amb una nota de B, basant-me en les notes que tinc fins al moment i els comentaris del consultor així com la reflexió vers les altres pacs i les pautes d'autoavaluació el·laborades.

MINIPROJECTE

INTRODUCCIÓ

Amb motiu del dia del reciclatge es va voler treballar amb els alumnes el tema a partir d'un problema de presa de decisions aplicat a la seva vida quotidana. L'activitat es titulà Perquè s'ha de reciclar?. La finalitat era donar resposta a aquesta pregunta sent conscients de prendre decisions favorables per cuidar el medi ambient que ens envolta treballant a partir dels avantatges que comporta reciclar i que passaría si no ho fem. Es constrasten avantatges i incovenients i es justifica la importància de la solució a la que s'arriba. El problema treballat i el fet de prendre actuacions i decisions adequades ajuda a tenir un entorn net que pels alumnes comença en la seva quotidianitat.
Es van dissenyar diverses activitats que impliquen un aprenentge significatiu basat en l'us de les TIC i l'aprenentage col·laboratiu.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS SEGUIT

L'objectiu del miniprojecte consistia en partir d'un problema significatiu i quotidià que motivès als alumnes a actuar i dirigir el procès de resolució de problemes i l'aprenentatge significatiu. Un problema per treballar la seva resolució amb l’objectiu d’aconseguir l’aprenentatge significatiu en una situació organitzada d’ensenyament aprenentatge mediat per les TIC. Ja que s'apropava la data del dia del reciclatge, el 17 de maig, vaig pensar en un disseny d'activitats per treballar aquest tema. L'objectiu principal era provocar i crear en l'alumnat una actitud actitud reflexiva i critica que l’ajudès a prendre més consciència de la necessitat de cuidar el medi ambient partint d'un problema de presa de decisions del nostre entorn proper inmediat com és el reciclatge i perquè hem de reciclar.
El tipus de problema que es va considerar per treballar el tema va ser com ja s'ha mencionat, un problema de pressa de decisions en el que els alumnes partint d'uns coneixements previs i construint el seu propi coneixement amb nova informació prenguessin les decisions més adequades analitzant els avantatges i desavantatges que implica reciclar o no reciclar respectivament. L'activitat es va titular perquè reciclem?, una pregunta que deixava la porta oberta al pensament reflexiu i crític dels alumnes, una pregunta significativa que generava un conflicte cognitiu i un compromís d'actuació i participació en l'alumnat. Una pregunta que generava interès i motivació, atractiva i propera a la seva vida quaotidiana: a les seves cases, al carrer, a l'escola.
Per desenvolupar el procès d'aprenentatge amb activitats dirigides i pensades per crear un canvi conceptual en els alumnes i per tant generar un aprenentge constructiu i significatiu i mediat per les tic vaig buscar informació a travès de la web sobre algun recurs que permetes treballar el tema del reciclatge a l'avaluació inicial i introduir als alumnes en el tema a travès d'un recurs tic, a més de treballar-lo a l'aula ordinaria amb un pluja d'idees oberta a partir de la pregunta inicial. Després de buscar i buscar vaig trobar una pàgina molt adient que permetia portar a terme l'objectiu que m'havia plantejat.
Per tant, per plantejar el problema als alumnes i com a punt de partida per introduir el tema i conèixer els seus coneixements previs a partir de la presentació que fa la mestra a l'aula i de l'exploració de la unitat didàctica a l'aula d'informàtica, es dirigeix al grup classe a fer una pluja d'idees
L'avaluació inicial de coneixements previs a l'aula i al'aula d'informàtica a traavès de l'exploració del recurs tic van permetre la participació activa de l'alumnat l'intercanvi d'opinions i diferents punts de vista així com els coneixements que tenien sobre el tema. A partir de les opinions es va fer una la selecció d'aquella informació que vam creure més adient per portar a terme les activitats posteriors. En la selecció de la informació vaig actuar com a mediadora i guia per portar la pluja d'idees anacaminada als objectius que es volien aconseguir.fent les preguntes adequades per encaminar la pluja d'idees. Les idees més importants es van apuntant en la pissarra i els alumnes les apunten a les seves llibretes. A continuació es van formar petits grups de treballs per treballar a l'ordinador
Una vegada teniem tota la informació important es va explicar que que haviem de trobar a la web imatges que repressentessin tot allò que havíem estat parlant. Es va acordar les imatges que s'havien de buscar i es van a puntar a la pissarra. vaig explicar com s'havien de trobar les diferents imatges i on les havíem de guardar, primer vaig fer una explicació grupal i després vaig passar grup per grup per explicar-ho de manera més individualitzada.
A la seguent sessió vaig presentar als alumnes l'eina Windows Movie Maker, donat instruccions explicatives de la a la pissarra. Vam començar a el.laborar la movie tots junts actuant jo mateixa com a guia en els seus aprenentages. Cal dir que aquest dia no es va explicar tot el que comportava l'eina windows movie maker, només es va explicar com introduir les diferents imatges i alguns apunts més en plan general que ja s'explicaríen més endavant. L'objectiu principal d'aquest dia era saber organitzar les diferents diapositives de les imatges que havíem seleccionat i teníem guardades a l'ordinador de l'escola. He de dir que al principi va costar una mica però el resulat al final va ser satisfactori. Vam pujar les imatges al programma tots junts i apartir d'aquí els alumnes van fer sols el treball amb la meva ajuda passant grup per grup.
El següent pas, ja en la sessió posterior, era posar-li text a les nostres imatges, vaig explicar com ho faríem es van rescatar les idees de la pluja d'iddes que havia guardat amb previsió i intencionalitat, tornar a fer la posada en comú d'aquestes idees i d'altres de noves que puguin sorgir, relacionar-les amb les imatges que hem hagut de trobar a la web, fer una selecció d'aquelles que ens interessin i redactar-les en frases breus, treball de redactat en petit grup. Les dues sessions posteriors es van dedicar a introduir les frases a la movie i a posar-li efeces de trancissió a les diapostives i al text. Tot això es va explicar adequadament i en diferents moments de manera progressiva els alumnes s'havien endinsat en el coneixement d'una nova eina que permetia fer unes presentacions multimèdia sobre un tema. L'ús de windows movie maker va suposar un esforç però a la vegada un recurs atractiu pels alumnes, motivador, generador d'interès i font de creativitat. Una vegada es van acabar les movies els alumnes van fer una presentació oral a classe dels seus treballs. Aquí tenim un exemple de movie maker d'un dels grups de treball, podeu accedir a travès del següent vincle:http://www.youtube.com/watch?v=xSqkdo72xiA

AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE ACONSEGUIT

Des del meu punt de vista i tenin en compte els criteris d'avaluació considero l'avaluació de l'aprenentatge aconseguit molt bona en totes les seves fases: inicial, continua i final. Expliquem el perquè analitzant cada criteri d'avaluació:

• Reconèixer i explicar, recollint dades, les relacions entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi: els alumnes han après atravès de la selecció i organització de la informació perquè hem de reciclar i com ho de fer, que tenim contenidors de difernts colors per tirar els residus per separat al seu lloc corresponent, que passa després amb aquests residus i com contribuim al medi ambient reciclant-los.

• Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per escrit: to aquest procès s'ha fet a travès de l'avaluació inicial i l'intercanvi d'opinions, l'avaluació continua d'aprenentage col·laboratiu, la búsqueda d'informació a la web i la presentació en petit grup dels treballs realitzats

• Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un treball d’investigació sobre un tema rellevant de l’entorn, utilitzant els recursos TIC de forma eficient.: com s'ha mencionat anteriorment l'ús de windows movie maker va suposar un treball dificulatos pero a la vegada un recurs atractiu pels alumnes, motivador, generador d'interès i font de creativitat.

AVALUACIÓ DEL DISSENY
Partint que el disseny es fonamenta sobre una base constructivista que fomenta un aprenentage significatiu i col·laboratiu mediat per les TIC, avaluem el miniprojecte com a un disseny força motivador pels alumnes i adequat a les seves edats partint d'un problema de l'entorn proper fomentant el coneixement directe de la realitat. Així les activitats dissenyades s'enmarquen en exemples reals i qutidians com és el reciclatge i presenta continguts i objectius propis del curs al qual es dirigeixen. Són activitats que han fomentat l'prenentage crític i reflexiu de l'alumne permetent prendre decisions adequades vers el medi ambient a travès d'un aprenentatge actiu i constructiu partint dels seus coneixements previs per arribar a la construcció de nous models mentals. El paper de la mestra com a guia o mediadora del procès d'aprenentage és clau a l'hora d'avaluar el projecte en un procès constructiu ja que és la que orienta l'activitat cap als objectius proposats, motiva als alumnes, ajuda a resoldre les dificultats, estimula l'aprenentge crític i reflexiu i possibilita la construcció d'un canvi conceptual. L'us de les TIC ha fet possible tot l'aprenentage significatiu i ha estat generadora de gran interès i motivació pels alumnes. En el procés d’aprendre també és important el temps que s’ha dedicat a ensenyar l’alumnat a prendre consciència dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los, de manera que els puguin recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin les nenes i nens a actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoció d’un ús sostenible del medi. Vull destacar també la importància de la presentació oral final que permet a l'alumne de manera indirecta autoavaluar els seus coneixements posant en pràctica tot allò que han après durant la realització del projecte realitzat. A més poder ensenyar als companys la tasca final realitzada fomenta l'autoestima i la confiança en un mateix.

CONCLUSIONS

El fet de treballar activitats a partir de problemas significatius quotidians o propers a l'alumne és clau en el procès d'ensenyament aprenentatge. Partir d’un problema quotidià pot esdevenir el desencadenament d'un aprenentatge significatiu. Quan l'aprenentage és significatiu permet a l'alumne construir els seus propis coneixements, treballant de forma activa, independentment i col·laborativa i amb la mestra com a guia fomentant així la rflexió i l'aprenentatge crític. Així, l'activitat ha resultat del tot motivadora i especialment interessant per als nens i nenes obtenint uns resultats realment positius tant pel que fa al canvi conceptual experimentat en els alumnes i la seva implicació (nous conceptes adquirits, aprenentatge amb recursos TIC) com pel que fa al propi disseny del miniprojecte que jo mateixa vaig realitzar. El treball ha obtingut els seus fruits.
Per últim voldria posar de relleu el fet de no rendir-nos mai davant les adversitats que puguin sorgir. Cal esforçar-nos sempre, lluitar, ser buscadors de solucions...perquè quan la trobem...trobarem un dels tresors més grans, la satisfacció personal, el saber que he pogut superar-me a mi mateixa, el saber que he arribat a aconseguir l'objectiu proposat, el saber que après a aprendre. Recordem la gran frase que ha de marcar la nostra vida com a professionals i com apersones: L'aprenentatge és un procés que pot i ha de durar tota la vida. Mai deixem d'aprendre, mai hem de deixar d'aprendre. I no oblidem que com a mestres i professionals de l'educació hem de guiar als nostres alumnes a recòrrer aquest camí facilitant activitats que propicien un canvi onceptual que els porti a aprendre significativament amb interès i motivació, que els porti a esforçar-se i a entendre què bonic és aprendre.

Miniprojecte: MOSTRA DOCUMENTAL

Hola a tothom! aquí us deixo una mostra dels videos fets amb windows Movie Maker sobre el tema del reciclatge realitzats pels alumnes d'una classe de tercer de primaria. Podeu accedir a travès del link:

http://www.youtube.com/watch?v=xSqkdo72xiA

Espero que us agradi!!!

FITXA DISSENY

Títol de l’activitat : PERQUÈ S'HA DE RECICLAR?

Descripció

Agents personals:
• Aprenents: grup classe de l'aula de tercer de primària
• Mediador: tutora de l'aula

Tecnologia Mediadora:
• Web:
Explorar http://www.ambientech.org/ (unitats didàctiques: “Explorant els residus”)
Búsqueda d'imatges
• Windows Movie Maker

Problema de partença

Estructuració: es parteix d'un problema de la vida quotidiana mal estructurat, els alumnes aprendran coses que els serviran per aplicar-les a la seva vida quotidiana. Encara així partint de la pregunta clau com a objectiu principal s'intentarà anar per una via més estructurada amb uns objectius clars.

Complexitat: és un problema més aviat complex ja que comporta treballar amb diferents nombre de temes, funcions i variables.

Especificitat de camp: és un problema ben situat tant personalment com col·lectivament. Els alumnes apliquen el problema d'una manera contextualitzada des de la seva individualitat i des de la col·lectivitat

Tipus

Segons la classificació de Jonassen respecte la tipologia de problemes ens trobaríen davant un problema de presa de decisions ja que els alumnes aprenen perquè s'ha de reciclar (avantatges que comporta) i que passa si no ho fem (desavantatges).Es constrasten avantatges i incovenients i es justifica la importància de la solució a la que s'arriba. Els alumnes han de ser conscients de prendre decisicions adequades per cuidar el medi ambient que els envolta. El problema treballat és el reciclatge i el fet de prendre actuacions i decisions adequades ajuda a tenir un entorn net que pels alumnes comença en la seva quotidianitat.

Plantejament del problema als aprenents

- Mestra: El dia 17 d'aquest mes de Maig és el dia del reciclatge. Vosaltres segur que ja sabeu alguna cosa del reciclatge, a classe reciclem coses, a que sí?
(els alumnes aixequen la mà)
- Alumne: sí, reciclem paper
- Alumne: i el mejar
- Alumne: també reciclem els plàtics i els papers de plata
- Alumne: jo a casa també reciclo
- Mestra: molt bé, però sabeu perquè reciclem? Perquè fem això?
(els alumnes aixequen la mà)
- Alumne: perquè hem de separar les coses, hem de posar el mejar en un lloc, el paper en un altre i el plàstic en un altre.
- Mestra: i perquè s'ha de separar? Algú sap on va a parar tot això desprès?
- Alumne: a un lloc on està tota la brossa
- Mestra: i la deixen allà la brossa?
- Alumne: no, la cremen
- Mestra: Us heu fixat que moltes vegades quan anem pel carrer, o pel camp, o per la platja, ens trobem brossa tirada?
- Alumne: si, la gent la tira al terra, són uns marranos
- Mestra: i a vosaltres us agraden els llocs bruts o nets?
- Alumnes: neeeeeeeets
- Mestra: doncs per tenir un mon net cal fer coses i una d'elles és reciclar, per això tenim al carrer contenidors de diferents colors, per tirar cada cosa al seu lloc, alguns de vosaltres potser també els teniu més petits a casa vostra
- Alumne: si, jo a casa reciclo, tenim bosses de diferents colors
- Mestra: molt bé! Doncs tot això ho aprendrem, aprendrem que hem de fer amb la brossa, on hem de ficar cada cosa i que fan després amb ella, on anirà a parar? perquè serveix reciclar? I que passaria si tirem la brossa on la tenim que tirar?
Després d'aquesta presentació ens dirigirem a l'aula d'informàtica a fer una exploració de la unitat didàctica “Explorant els residus” que trobarem a la pàgina http://www.ambientech.org/ dins l'apartat d'unitats didàctiques de “Els materials”
A partir de la presentació que fa la mestra a l'aula i de l'exploració de la unitat didàctica a l'aula d'informàtica, es dirigeix al grup classe a fer una pluja d'idees, la mestra actua de guia fent les preguntes adequades per encaminar la pluja d'idees. Les idees més importants es van apuntant en la pissarra i els alumnes les apunten a les seves llibretes.

Context de l’activitat.

• Aula ordinària de tercer curs de primària
• Aula d'informàtica on els alumnes treballaran en petit grup (grups d'entre 3 i 4 persones)

Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents:

• Grup de cicle mitjà de primaria de tercer curs conformat per 25 alumnes
• Edats entre 8 i 9 anys
• La majoria segueix un bon ritme de treball, en general és un grup bo.
• És un grup inquiet i mogut i amb moltes ganes de saber, molt participatiu.
• No tenim cap alumne que necessiti atenció específica especial. Només un grup d'alumnes assisteix a reforç de lectura i que va variant, és més aviat un reforç que s'aplica a tot el grup classe.

Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar i objectius

COMPETÈNCIES
Competències Transversals
• Competència comunicativa (linguística i audiovisual):
. Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials, naturals i tecnològics.
. Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per informar, per convèncer, per dialogar.
• Competències metodològiques (tractament de la informació i competència digital i competència d'aprendre a aprendre)
. Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte d’investigació.
· Utilitzar habilitats de planificació del treball.
· Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informació.
· Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l’anàlisi de la informació, la resolució de problemes i la presa de decisions.
• Competències personals (competència d'autonomia i iniciativa personal):
. Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
· Dissenyar i aplicar projectes individuals i col·lectius de manera responsable i creativa.
· Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrítica, autoreflexió, autoaprenentatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals
Competències específiques per conviure i habitar el món
• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Competència social i ciutadana.

OBJECTIUS:
• Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes.
• Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis diversos (lingüístics, numèrics,
gràfics) i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.
• Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.
• Identificar l’especificitat dels éssers humans i analitzar i valorar críticament la intervenció humana en el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i col·lectius d’actuació en la protecció i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.
• Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb l’experimentació i el treball de camp, com a eines per obtenir informacions i com a instruments per aprendre i compartir coneixements.

Continguts

L’entorn i la seva conservació
• Identificació i disseny d’actuacions responsables orientades a l’ús sostenible de l’entorn.
• Realització d’un treball d’investigació a partir d’una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu
i l’ús de les TIC.
Persones, cultures i societats
• Identificació de les relacions interpersonals dins la comunitat o grup. Coneixement i utilització dels mecanismes de la participació activa, la cooperació i el diàleg en la construcció de tasques comunes i en la resolució de conflictes.
Entorn, tecnologia i societat
• Reconeixement i utilització dels elements bàsics de l’ordinador i del programari: finestres, menús.
• Ampliació en l’ús de les funcions del programari bàsic de processador de textos, edició gràfica i de
presentació amb textos, dibuixos, imatges i àudio.
• Cerca, amb ajudes, a Internet. Reconeixement de les pàgines web.

Seqüència d’activitats

La durada serà de 7 sessions d'una hora cadascuna
• 1ª sessió: plantejament del problema a partir de la presentació de la mestra i l'exploració de la unitat didàctica “Explorant els residus” que trobarem a la pàgina http://www.ambientech.org/ dins l'apartat d'unitats didàctiques de “Els materials” i pluja d'idees a l'aula a partir d'aquesta exploració. Presentació de l'activitat que es portarà a terme a l'aula d'informàtica i acords sobre la informació que necessitem buscar.
• 2ª sessió: Formació dels grups. Busqueda d'imatges a la web, d'aquelles que necessitem i s'han acordat a la sessió anterior (treball en petit grup). Posada en comú de les imatges que guardarem a la carpeta que tenim destinada al nostre curs i assignatura.
• 3ª sessió: presentació de l'eina Windows Movie Maker, instruccions explicatives de la mestra a la pissarra. Començem a el.laborar la movie tots junts amb l'ajuda guiada de la mestra. Diapositives de les fotos.
• 4ª sessió: posar-li text. Rescatar les idees de la pluja d'iddes que la mestra haurà guardat amb previsió i intencionalitat, tornar a fer la posada en comú d'aquestes idees i d'altres de noves que puguin sorgir, relacionar-les amb les imatges que hem hagut de trobar a la web, fer una selecció d'aquelles que ens interessin i redactar-les en frases breus, treball de redactat en petit grup.
• 5ªsessió: introduir les frases en la movie, començar a treballar l'interfaç: colors, efectes, trancisions,etc.
• 6ªsessió: acabar la movie maker
• 7ª sessió: posada en comú dels treballs de movie maker dels grups de treball, passarem les diferents movies el·laborades per que tots puguin veure els treball realitzats per la resta de companys.

Fonamentació psicopedagògica del disseny

Activitats dissenyades basades en el constructivisme i l'aprenentage significatiu. Es parteix d'unes idees prèvies que té l'alumne sobre el reciclatge (pluja d'idees), la seva participació és essencial i esdevenen subjectes actius del seu aprenentatge. S'estableix a l'aula una búsqueda i selecció d'informació de manera compartida i col·laborativa, també a l'aula d'informàtica. El treball en gran grup i petit grup permet aquest aprenentatge col·laboratiu. Els esquemes mentals dels alumnes es van modificant a mida que aprenen de manera autònoma i compartida amb l'ajuda de la mestre i els companys. Es parteix sempre dels interessos dels alumnes i l'aplicació en la seva vida quotidiana i es dissenya l'activitat adequada a les seves edats i nivell d'aprenentatge.

Procediments i criteris d’avaluació

Avaluació
• Avaluació inicial: pluja d'idees
• Continuada: enregistrament per part de la mestra de l'avaluació inicial i les diverses activitats que es van realitzant: treball en grup, búsqueda i selecció d'informació, participació, aprenentatge continu en l'ús de windows Movie Maker, capacitat de síntesi dels conceptes treballats, etc.
• Avaluació final: valoració de la Movie Maker realitzada pels alumnes (capacitat per sintetitzar la informació treballada i ús d'aquesta eina)

Criteris d'avaluació
• Reconèixer i explicar, recollint dades, les relacions entre alguns factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi.
• Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, gràficament i per escrit.
• Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un treball d’investigació sobre un tema rellevant de l’entorn, utilitzant els recursos TIC de forma eficient.

Mapa unió Fil Argumentatiu Miniactivitat 2.3

Argumentació gràfica - Miniactivitat 2.3

Deanna Kuhn (1992) afirma que "el pensament argumentatiu descansa en el cor del que ens hauria d'interessar a l'hora d'examinar com pensen i que bé que pensen les persones" . L'argumentació és una forma de raonament que els humans utilitzen per a extreure conclusions, justificar eleccions i accions, establir una identitat, pensar en veu alta i resoldre problemes. De gran importància en la formació, l'argumentació pot constituir una forma principal d'avaluació per a la majoria de les formes de resolució de problemes. El fet que els estudiants hagin d'argumentar les solucions que decideixen és un component cognitiu important en l'aprenentatge, però també un component metacognitiu essencial. Les eines tecnològiques, conegudes com a eines informàtiques d'argumentació col·laborativa (computer-suported collaborative argumentation tools) ,poden ajudar els estudiants a aprendre com es construeixen arguments per a justificar una sèrie d'accions,en el cas del debat s'ha utilitzat el model argumentatiu de Toulmin.
Respecte a l'evolució del procès d'aprenentatge i la construcció del coneixement a partir de la interacció en el debat virtual de l'aula, el procès ha estat molt enriquidor, la manera d'elaborar els missatges segons l'esquema argumentatiu de Toulmin ha fet que les nostres intervencions siguin, des del meu punt de vista, de més qualitat. Les habilitats d’argumentació inclouen identificar i analitzar arguments de textos o entorns d’aprenentatge, així com construir arguments. Les habilitats lingüístiques, especialment les referents a l'elaboració de frases complexes de caràcter causal i consecutiu afavoreixen l'aprenentage significatiu. El model d'argument de Toulmin es compon de sis elements que es representen gràficament: fets, justificació, recolzament, excepcions, modalitat i conclusions.Unes dades, uns fets observables que estan justificats i recolzats per observacions, per opinions... permeten arribar a una conclusió en forma de tesi que serà veritat en certa manera o modalitat i que tindrà certes excepcions o possibles refutacions o punts febles. Aquest argument pot ser contestat en diversos sentits. Es pot negar la conclusió (contrargumentar) tot aportant els fets, justificació, recolzament... corresponent. També pot acceptar-se total o parcialment matisant les dades o justificacions, modificant la modalitat. Amb aquesta estructuració es facilita la discussió. El programari C-map Tools ha contribuït a poder organitzar els coneixements o conceptes , permetent una estructuració clara i representativa dels sabers.
El nostre procès d'aprenentatge ha estat un procès actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999) El debat de la pac ha permet la construcció de coneixements partint d'un aprenentatge significatiu. En aquest sentit, els alumnes ens hem sentit molt implicats en la tasca, hem participat activament construint coneixements, intercanviant-los, reflexionant críticament, argumentant, contraargumentant,etc. Les intervencions han estat estudiades no espontàneas i això ha permès un aprofundiment en les lectures, els mòduls i el material de l'assignatura en general, una veritable construcció significativa de coneixements. Hem de dir que al llarg del debat s'han construit tant models mentals individuals com models mentals col·laboratius. Individuals perquè cadascú com a individu fa les seves interpretacions que són múltiples, integrades i interdependents d'allò que ha après i col·laboratius perquè a partir de les reflexions dels companys hem construit models col·laborant els uns amb els altres en una mateixa tasca significativa, hem fet representacions múltiples a travès del coneixement conversacional o discursiu i els artefactes que el grup usa i produeix. Segons Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa s’aconsegueix una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual, del qual hem parlat a la pac 2.1. Els éssers humans construeixen de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegeixen complexitats conceptuals a mesura que van aprenent. Com a aprenents, construeixen els seus models mentals, expressen certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents; interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus models conceptuals. El procés cognitiu deconstrucció d’aquestes teories és el canvi conceptual. És per això que el procès d'aprenentge es condidera actiu ja que com a alumnes ens hem sentit involucrats, responsables, protagonistes del nostre procès des del principi de semestre.La interacció amb la resta de companys com un procés d'aprenentatge compartit i col·laboratiu fruit de l diàleg,la negociació, el suport, la reflexió,etc.
En el cas del debat sobre el fil argumentatiu Frida Parla el moderador de la conversa, que aquest cas és el consultor de l'assigantura, no va intervenir, només va donar la consigna per seguir la discussió segons els nostres bàndols. Les preguntes que va proposar per fer les nostres argumentacions van ser les següents: La sensibilitat i la tecnologia són compatibles? Una màquina ens pot ajudar a crear, innovar, fer art, gaudir de l’art? Qui rebutja la tecnologia? Amb quins arguments? Què diuen els tecnodeterministes? i els sociodeterministes?. En tot cas i encara que el moderador no va intervenir durant el debat en aquest fil argumentatiu el seu paper ha estat d'impulsor d'aprenentge oferint-nos unes determinades questions de caràcter obert per que nosaltres fèssim una reflexió a partir d'elles.
L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Aporten a l’educació una nova didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge, facilitant d’aquesta manera un entorns d’aprenentatge significatiu per a l’alumne,que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes. La tecnologia respecte l'entorn d'aprenentatge-ensenyament de la UOC impulsa el treball en equip i els participants juguen un paper actiu. A partir de l'ús de mapes conceptuals i de les argumentacions al debat es permet la construcció complexa de coneixements alhora que podem compartir-los amb la resta de companys i ells amb nosaltres. La tecnologia educativa esdevé en l'entorn universatari una eina d'ensenyament-aprenentage eficaç i contextual.
En el fil de les discussions del debat de l'assignatura, els missatges dels estudiants s'organitzen per temes i subtemes que emergeixen en la discussió. Cada participant va aportar diversos comentaris a diferents carpetes establertes per a cada grup i per a cada problema. L'argumentació i contraargumentacions dels participants es van dividir en dues postures diferents a defensar: la tecnodetreinista i la sociodeterminista argumentades amb les seves tesis i premisses segons el model argumentatiu de toulmin i escrites amb colors diferents, en verd els que defensaven la postura tecnodeterminista i en vermell els que defensaven la postura sociodetreminista. Aquesta acció ha permès identificar a un primer cop d'ull desde quina postura es defensava cada argumentació. La distribució dels diferents debats en carpetes és una bona manera per distribuir els temes i fer del debat i la participació en ell una activitat ordenada.Durant l’última dècada, alguns investigadors han desenvolupat eines d’argumentació basades en la tecnologia, que poden utilitzar-se com a entorns aïllats o fixar-se en entorns d’aprenentatge més complexos. Aquestes eines pertanyen a una nova classe d’eines cognitives que es coneixen com a programari de CSCA*. El seu objectiu és donar suport a la construcció d’arguments de l’estudiant, incloent-hi la recerca d’advertències i proves que recolzin les seves afirmacions. Són entorns estructurats per a introduir els estudiants en “jocs de diàleg” (Moore, 2000). Els jocs de diàleg tenen un conjunt de regles per a regular les contribucions dels participants a qualsevol discussió. Les eines CSCA s’usen per a moderar discussions en línia.Els entorns CSCA poden usar-se de manera efectiva per a recolzar la recerca de distintes solucions per a diferents tipus de problemes. És a dir, quan els estudiants col·laboren per solucionar problemes, poden usar entorns CSCA que els ajudin a construir, justificar i debatre les solucions que han triat. Pel fet que els estudiants no són grans experts en argumentació, els entorns de discussió poden dirigir o impulsar formes més argumentatives de discussió. Cho i Jonassen (2002) han demostrat que l’ús de Belvedere (descrit més endavant) per a impulsar la construcció d’arguments de l’estudiant no sols millora substancialment la seva argumentació, sinó també la seva capacitat de solució de problemes ben i mal estructurats. La majoria d’entorns que seran descrits a continuació no poden adaptar-se a les necessitats d’un problema en particular. És a dir, tenen una estructura establerta. Altres entorns CSCA en la mateixa linia que el model argumentatiu de Toulmin i els cmap són els següents:
Belbedere: Belvedere, per exemple, té quatre articulacions de conversa predefinides (“hipòtesi”, “dades”, “principis” e “inespecificacions”) i tres enllaços (“a favor”, “en contra” i “i”) per a connectar-les. Aquesta estructura genèrica pot enriquir la solució de problemes. Encara no es coneix, no obstant això, quant es podria enriquir amb un conjunt modificable d’articulacions i enllaços. Aquesta última capacitat d’articulacions i enllaços modificables l’ofereix la primera de les eines que descriurem.Les restriccions d’aquest sistema es determinen a partir dels tipus d’articulacions i els enllaços entre aquestes. Es demana als usuaris que enllacin els seus comentaris a un comentari ja existent utilitzant un dels quatre tipus de missatge. Per exemple, les dades i principis serveixen per a modificar hipòtesis. Els estudiants utilitzen quadres i enllaços predefinits per a desenvolupar els seus arguments durant una sessió de solució de problemes. Poden usar aquesta eina per a organitzar les seves idees i els missatges que van enviar al BBS.
SenseMaker: forma part d’un entorn d’integració del coneixement, exposat per WISE*, un entorn d’aprenentatge científic en línia gratuït per a estudiants de 4t. de primària fins a secundària. SenseMaker (figura 27) es va dissenyar perpromoure la teorització dels estudiants, perquè fonamentessin la coordinació teoria-proves i exposessin el seu pensament d’una manera visible durant els debats de classe. Els estudiants agrupen les diferents proves en categories i creen arguments científics associats a un projecte. Mitjançant el programari, treballen amb punts de proves que representen parts individuals de proves a la web i exposen marcs que corresponen a categories conceptuals (grups) per a les proves.
Convince Me: incorpora eines per a fer diagrames d’una estructura d’argumentació i modificar els arguments i creences de cada persona. En usar-lo, les persones poden:
a) articular les seves creences sobre una controvèrsia,
b) categoritzar cada creença en funció de si hi ha proves o són hipotètiques,
c) connectar les seves creences per recolzar o refusar una tesi,
d) oferir valoracions per a indicar la credibilitat de les afirmacions i
e) efectuar una simulació de connexions que aporti feedback sobre la coherència dels arguments.

CONCLUSIONS

Per la meva conclusió m'agradaria citar les següents paraules de Kuhn:

“Probablement en l’argumentació és on podem trobar de manera més significativa el
pensament i raonament de major nivell que poden desenvolupar la majoria de persones.
El pensament argumentatiu forma part de les creences de les persones, dels seus judicis i
de les conclusions a què arriben, i apareix en cada decisió important que han de prendre.
Així doncs, el pensament argumentatiu es troba al centre del que hauria de valorar-se a
l’hora d’examinar com i fins a quin nivell pensen les persones.”
Kuhn (1992, pàg. 156-157).

Per finalitzar el treball realitzat crec oportú i com a bona conclusió final fer arribar diverses definicions de diferents autors sobre l'argumentació.
L’argumentació és un procés en què es fan declaracions (treure conclusions) i es dóna una justificació (premisses) i s’aporten proves a les declaracions (Toulmin, 1958). L’argumentació és un tipus essencial de raonament informal fonamental per a l’habilitat intel·lectual que intervé a l’hora de solucionar problemes, fer judicis i prendre decisions, formular idees i creences (Kuhn, 1991). L’argumentació requereix que qui vulgui solucionar un problema identifiqui diverses perspectives alternatives, punts de vista i opinions; que desenvolupi i triï una solució raonable i preferible, i que recolzi la solució amb dades i proves (Voss, Lawrence, i Engle, 1991). L’argumentació és una variable que prediu l’èxit de l’estudiant davant de problemes ben i mal estructurats (Hong, Jonassen i McGee, 2003).

REPORTATGE: ESTAMOS CONECTADOS:TIC

http://www.youtube.com/watch?v=EEConuAZc14