SÍNTESI
En la síntesi de la minipac 1.3 es presenta l'evolució del procès d'eprenentatge de la PAC 1 que inclou la participació al debat sobre les relacions entre Ciència-Tecnologia-Societat i Educació, la lectura i reflexió de l’article de Domènech i Tirado (2002) i la lectura i estudi del mòdul elaborat per Julio Cabero. El procès seguit en aquesta PAC ha permès modificar i construir nous coneixements que m’han ajudat a enriquir les meves idees inicials sobre les relacions entre C-T-S-E. Hem realitzat un procès d'eprenentatge significatiu sens dubte. He reafirmat que els coneixements previs que tenia en començar la PAC reflectits al mapa de l'avaluació inicial (minipac 1.1) no contemplaven la complexitat entre la relació i interaccions entre els difernts conceptes. Ha estat a partir de la lectura, i més tard de l'estudi del mòdul, que he aprofundit en el tema sobre les interaccions existents entre els quatre elements i la influència que uns tenen sobre els altres, que els fan estar en continua interacció. Com a idea principal del treball relitzat arribo a la conclusió que entre els quatre elements analitzats, C-T-S-E ,existeix una estreta relació i interacció constant a la vegada que variable de manera que cadascun pot ser motor de canvi i progrés de la resta però que també deixa espai a la individualitat dels mateixos.
Primerament es va iniciar el debat virtual a l'aula de l'assignatura. El procès ha estat molt enriquidor, crec que la manera d'elaborar els missatges segons l'esquema argumentatiu de Toulmin ha fet que les nostres intervencions siguin de més qualitat. El debat també ha suposat una iniciació en l'utilització del programma C-map Tools per elaborar mapes conceptuals, en el cas del debat fent una primera aproximació, seguint també l'esquema argumentatiu de Toulmin. Una de les idees que vull destacar del debat és la següent: Quan has de defensar una posició en la que no t'hi sents del tot identificat és dificil trobar arguments, idees, que recolzin aquest bàndol. Les meves argumentacions s'han basat en una posició tecnodeterminista i al principi no veia clar quines idees defensar. El que vaig fer és llegir per segona vegada els conceptes del mòdul referits a aquesta postura i investigar per la red tota classe d'informació que defensava una posició tecnodeterminista; que he fet? conèixer “l'enemic” en poques paraules. El fet de conèixer argumentacions d'un bàndol en el qual no t'hi sents identificat ha provocat dues reaccions: poder argumentar al debat idees sobre la concepció que m'ha tocat defensant i fent-me noves idees que abans no tenia i modificar els meus coneixements. Quan hom no coneix, ignora; quan hom coneix apren i aquí rau la fortalessa de les meves argumentacions. Com s'ha assenyalat anteriorment el fet de defensar una posició més aviat contrària a la que tens fa que hagis de trobar informació i aprendre d'allò amb el que no t'hi sents identificat, això vol dir aprofundir en els continguts del material de l'assignatura, llegir i rellegir les vegades que faci falta, trobar fonts complementàries com articles de diferents autors, treballs d'especialistes,etc que t'ajudin a entendre la visió contrària a la que tu tens i que t'aportin nous coneixements sobre el tema, ja sigui per crear-ne de nous, per modificar els que ja tens o per convertir-los en complementaris dels teus.
Paral·lelament al debat s'iniciava la lectura i un procès de reflexió sobre de l’article de Domènech i Tirado (2002) respecte les relacions entre Tecnologia, Ciència, Societat i Educació, del qual hem el·laborat un resum sobre els diferents models teòrics, idees i conceptes que ens permet definir la compexitat de les relacions entre els diferents elements clau en forma de mapa conceptual amb el programari C-map Tools. El programmari ha contribuït a poder organitzar els coneixements o conceptes i idees, permetent una estructuració clara i representativa dels sabers.
En última instància, però encara no acabat el debat, s'ha fet una lectura i estudi del mòdul elaborat per Julio Cabero. A partir del buidatge d'informació principal del mòdul i de les idees compartides al debat, s'ha el·laborat un mapa conceptual final sobre les relacions entres C-T-S-E, que inclou les aportacions de l’Article de Domènech i Tirado (2002). En el mapa definitiu que integra tots els conceptes es posa de manifest la relació que existeix entre educació, ciencia, tecnologia i societat i el concepte de les TIC que d'aquesta relació es deriva.
Dels aprenentatges adquirits durant la realització de les lectures, mapes conceptuals,etc, he pogut extreure allò que més m'ha fet reflexionar. Aquestes són les idees principals: La societat de la informació viu en l'actualitat un avanç científic que creix a passes agegantades i a la vegada està sustentat per l'ús de les noves tecnologies de la informació la comunicació (TIC), i això cal tenir en compte que els seus efectes porten canvis des de l'educació. Cal pensar que els currículums educatius, en tots els nivells, han de desenvolupar una sèrie d’estratègies d'ensenyament-aprenentatge específiques i unes habilitats cognitives en els alumnes i mestres que són imprescindibles per a l'ús eficient de les TIC. Será necesària la implantació d'un nou currículum real i que s'adapti a les necessitats del professor i l 'alumnat, un currículum real, que proporcioni una determinada organizació educativa. Serà necessari a la vegada un canvi en el rol del professor i l 'alumne per a poder desenvolupar un aprenentatge significatiu, es fa necessari introduir les TIC, de manera estructurada i organitzada, en el nostre sistema educatiu a fi de fer que tant els nens, adolescents i joves puguin comprendre, analitzar i fer ús d’elles d’una manera constructiva i significativa. Es necessiten nous coneixements i competències i cal formar als docents per que aquest imparteixin un ensenyament de qualitat adaptat als nous temps a més d'assegurar la necessària alfabetizació digital de tots els alumnes. La tecnologia és necessària a l’escola perquè és un recurs més que pot motivar i centrar l’atenció dels alumnes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col·laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc. En aquest sentit l’anomenada alfabetització digital, s’esdevé tan important o més que les infrastructures necessàries per a assegurar l'accés a les TIC. L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Aporten a l’educació una nova didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge, facilitant d’aquesta manera un entorns d’aprenentatge significatiu per a l’alumne,que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes.
Dintre dels models teòrics que justifiquen la incorporació de les noves tecnologies a l’educació, hem d’assenyalar el paper de la psicologia amb tres corrents diferents, la psicologia de la gestalt, la psicologia conductista i sobretot la cognitiva, que evoluciona en el corrent actual del constructivisme, ja que ha ajudat a definir didàctica i teòricament a les TIC com a eina important pel desenvolupament d’aprenentatge significatiu.
De la relació entre tecnologia i societat sorgeixen diferents concepcions. Per un costat el determinisme tecnològic que adopta dues postures diferents, la tecnodeterminista i la sociodeterminita i per altre costat les perspectives holítiques o postulat d'heterogeneïtat que adopta d'una costat una perspectiva interactiva i de l'altre una perspectiva de teixit sense costures. Els deterministes tecnològics consideren que el desenvolupament tecnològic condiciona el canvi de les estructures socials. La perspectiva tecnodeterminista es caracteritza per considerar la relació entre tecnología i societat com unidireccional. La tecnología és un factor exógen a la dinámica propia de la societat. Per altre costat la perspectiva sociodeterminista considera que l'important, no és la tecnología en sí mateixa, sinò el sistema social i cultural en el que està incluida. D'altra banda des de les perspectives d'heterogeneïtat, la perspectiva interactiva asumeix que hi ha una divisió bastant estable i factual entre allò social i allò tècnic, però que el primer dona forma al segon, a la vegada que allò tècnic també és capaç de donar forma a allò social. . La perspectiva del teixit sense costures implica que les relacions no són pures sinò híbrides i determinen la complexitat. Tecnologia i societat són quelcom mútuament constitutiu.
De la relació que s'estableix entre ciència i tecnologia cal dir que la ciència no només depèn dels avenços tecnològics i que la tecnologia no é només una ciència aplicada. La ciència genera coneixment i s'implica i centra els seus estudis, entre d'altres, a les disciplines de la psicologia i la sociologia. Duna banda la psicologia estudia la psicologia de la ciència (que analiza aspectes cognitius) i la psicologia social de la ciència, que planteja una activitat científica que enfatitza en aspectes socials, culturals i simbòlics. D'latra banda la sociologia estudia la sociologia del coneixement basada en un enfocament empíric i naturalista centrat en la búsqueda d'errors científics deguts a factors socials.
Primerament es va iniciar el debat virtual a l'aula de l'assignatura. El procès ha estat molt enriquidor, crec que la manera d'elaborar els missatges segons l'esquema argumentatiu de Toulmin ha fet que les nostres intervencions siguin de més qualitat. El debat també ha suposat una iniciació en l'utilització del programma C-map Tools per elaborar mapes conceptuals, en el cas del debat fent una primera aproximació, seguint també l'esquema argumentatiu de Toulmin. Una de les idees que vull destacar del debat és la següent: Quan has de defensar una posició en la que no t'hi sents del tot identificat és dificil trobar arguments, idees, que recolzin aquest bàndol. Les meves argumentacions s'han basat en una posició tecnodeterminista i al principi no veia clar quines idees defensar. El que vaig fer és llegir per segona vegada els conceptes del mòdul referits a aquesta postura i investigar per la red tota classe d'informació que defensava una posició tecnodeterminista; que he fet? conèixer “l'enemic” en poques paraules. El fet de conèixer argumentacions d'un bàndol en el qual no t'hi sents identificat ha provocat dues reaccions: poder argumentar al debat idees sobre la concepció que m'ha tocat defensant i fent-me noves idees que abans no tenia i modificar els meus coneixements. Quan hom no coneix, ignora; quan hom coneix apren i aquí rau la fortalessa de les meves argumentacions. Com s'ha assenyalat anteriorment el fet de defensar una posició més aviat contrària a la que tens fa que hagis de trobar informació i aprendre d'allò amb el que no t'hi sents identificat, això vol dir aprofundir en els continguts del material de l'assignatura, llegir i rellegir les vegades que faci falta, trobar fonts complementàries com articles de diferents autors, treballs d'especialistes,etc que t'ajudin a entendre la visió contrària a la que tu tens i que t'aportin nous coneixements sobre el tema, ja sigui per crear-ne de nous, per modificar els que ja tens o per convertir-los en complementaris dels teus.
Paral·lelament al debat s'iniciava la lectura i un procès de reflexió sobre de l’article de Domènech i Tirado (2002) respecte les relacions entre Tecnologia, Ciència, Societat i Educació, del qual hem el·laborat un resum sobre els diferents models teòrics, idees i conceptes que ens permet definir la compexitat de les relacions entre els diferents elements clau en forma de mapa conceptual amb el programari C-map Tools. El programmari ha contribuït a poder organitzar els coneixements o conceptes i idees, permetent una estructuració clara i representativa dels sabers.
En última instància, però encara no acabat el debat, s'ha fet una lectura i estudi del mòdul elaborat per Julio Cabero. A partir del buidatge d'informació principal del mòdul i de les idees compartides al debat, s'ha el·laborat un mapa conceptual final sobre les relacions entres C-T-S-E, que inclou les aportacions de l’Article de Domènech i Tirado (2002). En el mapa definitiu que integra tots els conceptes es posa de manifest la relació que existeix entre educació, ciencia, tecnologia i societat i el concepte de les TIC que d'aquesta relació es deriva.
Dels aprenentatges adquirits durant la realització de les lectures, mapes conceptuals,etc, he pogut extreure allò que més m'ha fet reflexionar. Aquestes són les idees principals: La societat de la informació viu en l'actualitat un avanç científic que creix a passes agegantades i a la vegada està sustentat per l'ús de les noves tecnologies de la informació la comunicació (TIC), i això cal tenir en compte que els seus efectes porten canvis des de l'educació. Cal pensar que els currículums educatius, en tots els nivells, han de desenvolupar una sèrie d’estratègies d'ensenyament-aprenentatge específiques i unes habilitats cognitives en els alumnes i mestres que són imprescindibles per a l'ús eficient de les TIC. Será necesària la implantació d'un nou currículum real i que s'adapti a les necessitats del professor i l 'alumnat, un currículum real, que proporcioni una determinada organizació educativa. Serà necessari a la vegada un canvi en el rol del professor i l 'alumne per a poder desenvolupar un aprenentatge significatiu, es fa necessari introduir les TIC, de manera estructurada i organitzada, en el nostre sistema educatiu a fi de fer que tant els nens, adolescents i joves puguin comprendre, analitzar i fer ús d’elles d’una manera constructiva i significativa. Es necessiten nous coneixements i competències i cal formar als docents per que aquest imparteixin un ensenyament de qualitat adaptat als nous temps a més d'assegurar la necessària alfabetizació digital de tots els alumnes. La tecnologia és necessària a l’escola perquè és un recurs més que pot motivar i centrar l’atenció dels alumnes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col·laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc. En aquest sentit l’anomenada alfabetització digital, s’esdevé tan important o més que les infrastructures necessàries per a assegurar l'accés a les TIC. L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Aporten a l’educació una nova didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge, facilitant d’aquesta manera un entorns d’aprenentatge significatiu per a l’alumne,que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes.
Dintre dels models teòrics que justifiquen la incorporació de les noves tecnologies a l’educació, hem d’assenyalar el paper de la psicologia amb tres corrents diferents, la psicologia de la gestalt, la psicologia conductista i sobretot la cognitiva, que evoluciona en el corrent actual del constructivisme, ja que ha ajudat a definir didàctica i teòricament a les TIC com a eina important pel desenvolupament d’aprenentatge significatiu.
De la relació entre tecnologia i societat sorgeixen diferents concepcions. Per un costat el determinisme tecnològic que adopta dues postures diferents, la tecnodeterminista i la sociodeterminita i per altre costat les perspectives holítiques o postulat d'heterogeneïtat que adopta d'una costat una perspectiva interactiva i de l'altre una perspectiva de teixit sense costures. Els deterministes tecnològics consideren que el desenvolupament tecnològic condiciona el canvi de les estructures socials. La perspectiva tecnodeterminista es caracteritza per considerar la relació entre tecnología i societat com unidireccional. La tecnología és un factor exógen a la dinámica propia de la societat. Per altre costat la perspectiva sociodeterminista considera que l'important, no és la tecnología en sí mateixa, sinò el sistema social i cultural en el que està incluida. D'altra banda des de les perspectives d'heterogeneïtat, la perspectiva interactiva asumeix que hi ha una divisió bastant estable i factual entre allò social i allò tècnic, però que el primer dona forma al segon, a la vegada que allò tècnic també és capaç de donar forma a allò social. . La perspectiva del teixit sense costures implica que les relacions no són pures sinò híbrides i determinen la complexitat. Tecnologia i societat són quelcom mútuament constitutiu.
De la relació que s'estableix entre ciència i tecnologia cal dir que la ciència no només depèn dels avenços tecnològics i que la tecnologia no é només una ciència aplicada. La ciència genera coneixment i s'implica i centra els seus estudis, entre d'altres, a les disciplines de la psicologia i la sociologia. Duna banda la psicologia estudia la psicologia de la ciència (que analiza aspectes cognitius) i la psicologia social de la ciència, que planteja una activitat científica que enfatitza en aspectes socials, culturals i simbòlics. D'latra banda la sociologia estudia la sociologia del coneixement basada en un enfocament empíric i naturalista centrat en la búsqueda d'errors científics deguts a factors socials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario