Canvi Conceptual - Minipac 2.1

A la questió has experimentat un canvi conceptual s'ha de respondre que sens dubte sí s'ha produit aquest canvi i a la vista està si rellegim totes les miniactiviactivitats que conformen la pac1 des de principi de semestre fins avui. El material de l'assignatura, la participació al debat, la lectura d'articles, l'el·laboració de mapes conceptuals del coneixement han fet possible aquest canvi conceptual de manera significativa. Els sabers respecte la relació entre ciència, societat, tecnologia i educació,el paper de les TIC en l'educació i la societat, les teories constructivistes i la construcció del coneixement són els principals punts on he experimentat un canvi que ha començat amb les lectures indivuals incrementant coneixements a partir de nous conceptes i ha continuat paral·lelament amb el procès de reflexió i interacció portat a terme al debat. Tot el procès ha permet la reorganització de coneixements i la complexificació dels mateixos.
El nostre procès d'aprenentatge ha estat un procès actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat, reflexiu i complex (Jonassen, 1999) i en relació amb aquests criteris és l'enfocament de l'assignatura és del tot constructuvista. Entenem el perquè a partir de les seguents reflexions.
Les escoles haurien d’ajudar als alumnes a adonar-se d’allò que estan aprenent i a usar la seva comprensió per a resoldre els problemes de la vida quotidiana.
Des d'una psicològica de l'aprenentatge les dues concepcions que més s'acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual, concepcions que han presidit el treball realitzat des del principi de curs a la nostra assignatura NTICEDU i en les que s'ha basat el nostre aprenentage. La tecnologia, quan s’usa de manera productiva, pot promoure un aprenentatge significatiu entre els estudiants. I perquè s'afirma que hem après significativament?, perquè descrivim el nostre aprenentage com a significatiu?
El resultat de l'aprenentage significatiu és un model mental dels fenòmens que s'han explorat i manipulat.Com ho hem fet a l'assignatura? Hem començat construint models mentals senzills a partir de l'avaluació de coneixements previs i amb l'experiència, el suport i la reflexió mitjançant la realització de les diferents parts que integraven la pac1, els nostres models mentals inicials s'han anat complexitzant. Es a dir hem realitzat un procès d'aprenentatge constructiu. Com a punt de partida tenim el compromís conceptual previ de l’experiència anterior, i si comparem les reflexions de la pregunta situa't de 0 a 10 de l'avaluació inicial amb les de ara veurem aquí un canvi significatiu sobre tot pel que fa a les questions de la relació CTS. Les respostes inicials estam marcades amb negreta i les noves amb color vermell.
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __8____ 5.
En aquest cas crec que només s'ha d'oferir tècniques als docents sinò que aquests també han de saber utilitzar-les adequadament i de manera significativa atenent als interessos dels seus alumnes fomentant la construcció activa de coneixements, per tant l'objecte de la tecnologia educativa hauria de ser també formar als docents perquè si ens ofereixen tècniques però no sabem utilitzar-les de què ens serveix?
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __10____ No s'ha experimentat canvi
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____10____ No s'ha experimentat canvi
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __5___ No s'ha experimentat canvi
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___ No s'ha experimentat canvi
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___0
El canvi s'ha produït perquè el debat de la pac ha estat un aprenentatge significatiu, no com d'altres en els que he participat. En aquest sentit, els alumnes ens hem sentit molt implicats en la tasca, hem participat activament construint coneixemnts, intercanviant-los, reflexionant críticament, argumentant, contraargumentatnt,etc. Les intervencions han estat estudiades no espontàneas i això ha permès un aprofundiment en les lectures, els mòduls i el material de l'assignatura en general, una veritable construcció significativa de coneixements. Els debats sempre haurien de ser així.
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __8_____5
No només això sinò que també dels sabers conceptuals que impliquen la relació entre tecnologia, societat i educació i els corrents que d'auestes relacions es deriven.
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___10___ No s'ha experimentat canvi

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___7_____5
No és que siguin necessa`ries sinò que son un recurs més del que disposem els mestres per ensenyar i els alumnes per aprendre. L'eficacia i l'èxit depen de l'ús que en fem
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____7____0
El canvi social no és resultat del canvi tecnològic, des del meu punt de vista els canvis són fruit de la interrelació entre tecnologia, societat i ciència, tal com afirma el corrent CTS.
Hem de dir que al llarg de la pac s'han construit tant models mentals individuals com models mentals col·laboratius. Individuals perquè cadascú com a individu fa les seves interpretacions que són múltiples, integrades i interdependents d'allò que ha après. Cada alumne a travès del informe de síntesi reslitzat a la minipac 1.3 ha el·laborat un escrit de caràcter individual i constructiu tenint en compte la seva avaluació inicial i els coneixements adquirits després d'aquesta. També ens hem iniciat en l'ús del programmari c-map tools que ens ha ajudat a sintetitzar els nostres coneixements en forma de mapa conceptual. L'ús de mapes conceptuals és una eina o tècnica estructural del coneixement que permet valorar el canvi conceptual comparant les estructures cognitives. La diferència es pot apreciar clarament pel que a la magnitud de conceptes d'un mapa, com les relacions i els nivells de jerarquia entre els diferents conceptes que s'aprecien en el mapa gran i que fan veure el grau de complexitat de coneixements al que s'ha arribat des de principi de semestre. Respecte a aquest canvi conceptual vegi's a continuació la comparació del mapa de l'avaluacio inicial i del mapa de la minipac 1.3.
MAPA AVALUACIÓ INICIAL:

MAPA CONCEPTUAL DE LA MINIACTIVITAT 1.3

Però no s'ha d'oblidar que l'informe de síntesi també incloia el debat relitzat a l'aula virtual i és aquí on entra en joc la construcció de models mentals col·laboratius. Mitjançant el debat hem construit models col·laborant els uns amb els altres en una mateixa tasca significativa. Hem fet representacions múltiples a travès del coneixement conversacional o discursiu i els artefactes que el grup usa i produeix. Segons Dole i Sinatra (1998), en el nivell més alt de compromís, els estudiants pensen detingudament sobre arguments i contraarguments relacionats amb el missatge, amb la qual cosa s’aconsegueix una alta probabilitat que s’efectuï un canvi conceptual. Llavors l'informe de sínesi també inclou una part de construcció de model mental grupal ja totes les argumentacions i contraargumentacions exposades al debat es van tenir en compte per la redacció de l'escrit i l'el·laboració del mapa conceptual. Altres tasques individulas han estat l'el·laboració del mapa conceptual de l'article o aprendre a argumentar segons el model de Toulmin. Tal com s'ha indicat els éssers humans construeixen de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegeixen complexitats conceptuals a mesura que van aprenent. Com a aprenents, construeixen els seus models mentals, expressen certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents; interactuen amb la nova informació fins a assolir un nivell en què la informació sigui comprensible, coherent, plausible i retòricament urgent d’acord amb els seus models conceptuals. El procés cognitiu deconstrucció d’aquestes teories és el canvi conceptual. El canvi conceptual té lloc quan els estudiants canvien la seva manera d’entendre els conceptes i marcs conceptuals,i certament el canvi conceptual s'ha produït en mi des de l'inici de l'assignatura fins avui,només cal veure la comparació entre l'avaluació inicial i el resultat del mapa conceptual de la minipac 1.3 com l'informe. Apropant-nos a les teories piagetianes sí que hem acomodat gradualment el coneixement que ja posseiem i l'hem convertit en millors estructures de coneixement.Però no només ha estat resultat de la instrucció sinò també del descobriment i la intencionalitat. Com a aprenents hem estat conscients que els nostres coneixements eren dèbils i/o inadequats i que necessitaven un canvi, és aquí on s'ha produít que el canvi sigui veritablement significatiu. Però què fa que el canvi conceptual sigui intencional? El canvi conceptual és una funció del nivell de compromís conceptual (Dole i Sinatra, 1998). Els aprenents manifesten de forma natural una certa força, coherència, i compromís amb les concepcions que posseeixen; és més fàcil que canviar. Tendeixen a interactuar amb la informació que és comprensible, coherent, plausible a la llum de les teories existents.El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu, que és el que requiex aquesta assignatura Per reestructurar el que saben, els estudiants han de regular-se ells mateixos, esforçant-se a analitzar i sintetitzar la nova informació.
És per això que el procès d'aprenentge es condidera actiu ja que com a alumnes ens hem sentit involucrats, responsables, protagonistes del nostre procès des del principi de semestre. Parlem també en aquest sentit que el procès és intencional i reflexiu ja que existeix una motivació, una intencionalitat de voler aprendre, d'aconseguir uns objectius cognitius de manera progressiva i intencional articulant allò que hem après i reflexionant sobre el procès. Schwarz i White (en premsa) afirmen que la construcció de models és fonamental per a la cognició humana i la investigació científica. Creuen que ajuda els estudiants a expressar i externalitzar el seu pensament; visualitzar i comprovar els components de les seves teories i fer que els materials siguin més interessants.
S'exposen a continuació algunes de les raons per a construir models que promouen l’aprenentatge significatiu i la construcció de models mentals i que els estudiants de la uoc d l'assignatura NTICEDU, al meu parer, hem experimentat:
• La construcció de models és un fenomen cognitiu natural. En trobar-se amb fenòmens desconeguts, els éssers humans comencen a construir de manera natural teories sobre aquests fenòmens com a part essencial del procés de comprensió.La construcció de models ajuda a fer conjectures, comprovar i inferir hipòtesis i una gran quantitat d’habilitats cognitives importants.
• Construir models requereix que els estudiants articulin un raonament causal, que és la base de la majoria de models de canvi conceptual.
• Construir models porta a un nivell més alt de compromís conceptual, important premonitor del canvi conceptual (Dole i Sinatra, 1998).
• Construir models té com a conseqüència la construcció d’artefactes cognitius (models mentals) mitjançant la construcció d’artefactes físics.
• Quan els estudiants construeixen models, són propietaris del coneixement. La propietat de l’estudiant és important per a la construcció de significat i de coneixement. Quan són propietaris de les idees, els estudiants volen posar més esforç, defensar les seves posicions i raonar de manera efectiva.
• Construir models ajuda al desenvolupament de creences epistèmiques. En la base de l’aprenentatge es troben les creences de les persones sobre el que són el coneixement i la veritat, i sobre com desenvolupem aquestes creences.
Però, què és el que porta a les persones a aprendre? Sociòlegs i psicòlegs parlen de necessitats de realització, que aporten un motiu conatiu per a l’aprenentatge.
Però epistemològicament, què és el que motiva els nostres esforços per entendre el món? Segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai no podem tenir la certesa de saberles. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber més sobre el món. Les eines de construcció de models permeten a les persones externalitzar i comprovar les seves creences epistemològiques sobre el significat de les construccions epistemològiques, com el coneixement i la veritat, i sobre com aquestes creences poden canviar amb el temps.
• Construir models aporta espais de treball col·lectius que porten a motius més forts de col·laboració

CONCLUSIONS
El consultor ha plantejat aquesta minipac com un repte demanant la nostra actitud crítica respecte el nostre propi procès d'aprenentatge i el seu procès d'ensenyament i sens dubte és un repte. Podem parlar d'aprenentatge significatiu?, evidentment que sí. Com a aprenents actius i responsables del treball realitzat, l'estudi del material, la reflexió, la participació en el debat, el compromís conceptual que tot comporat i totes les tasques dutes a terme respecte la PAC1 i la PAC 2 hem après significativament. Com a punts decisius que han permès la construcció de coneixement significatiu destaquem:
- La interacció amb la resta de companys com un procés d'aprenentatge compartit i col·laboratiu fruit de l diàleg,la negociació, el suport, la reflexió,etc.
- La tecnologia respecte l'entorn d'aprenentatge-ensenyament de la UOC on el treball en equip és essencial i els participants juguen un paper actiu. L'ús de mapes conceptuals, del blog, l'auavaluació, els textos argumentatius,etc, permeten la construcció complexa de coneixements alhora que podem compartir-los amb la resta de companys i ells amb nosaltres. La tecnologia educativa esdevé en l'entorn universatari una eina d'ensenyament-aprenentage eficaç i contextual.
- La importància del model constructivista que ha permès un veritable canvi conceptual partint dels models mentals previs fins a la creacció de noves estructures conceptuals, el canvi conceptual.
- La importància de la tasca del consultor com a impulsor, facilitador i potenciador de la construcció del coneixement i el treball en equip, com a acompanyant del nostre procès i no com a simple transmissor de coneixements.

Informe de Síntesi - Autoavaluació MINIPAC 1.3

SÍNTESI

En la síntesi de la minipac 1.3 es presenta l'evolució del procès d'eprenentatge de la PAC 1 que inclou la participació al debat sobre les relacions entre Ciència-Tecnologia-Societat i Educació, la lectura i reflexió de l’article de Domènech i Tirado (2002) i la lectura i estudi del mòdul elaborat per Julio Cabero. El procès seguit en aquesta PAC ha permès modificar i construir nous coneixements que m’han ajudat a enriquir les meves idees inicials sobre les relacions entre C-T-S-E. Hem realitzat un procès d'eprenentatge significatiu sens dubte. He reafirmat que els coneixements previs que tenia en començar la PAC reflectits al mapa de l'avaluació inicial (minipac 1.1) no contemplaven la complexitat entre la relació i interaccions entre els difernts conceptes. Ha estat a partir de la lectura, i més tard de l'estudi del mòdul, que he aprofundit en el tema sobre les interaccions existents entre els quatre elements i la influència que uns tenen sobre els altres, que els fan estar en continua interacció. Com a idea principal del treball relitzat arribo a la conclusió que entre els quatre elements analitzats, C-T-S-E ,existeix una estreta relació i interacció constant a la vegada que variable de manera que cadascun pot ser motor de canvi i progrés de la resta però que també deixa espai a la individualitat dels mateixos.
Primerament es va iniciar el debat virtual a l'aula de l'assignatura. El procès ha estat molt enriquidor, crec que la manera d'elaborar els missatges segons l'esquema argumentatiu de Toulmin ha fet que les nostres intervencions siguin de més qualitat. El debat també ha suposat una iniciació en l'utilització del programma C-map Tools per elaborar mapes conceptuals, en el cas del debat fent una primera aproximació, seguint també l'esquema argumentatiu de Toulmin. Una de les idees que vull destacar del debat és la següent: Quan has de defensar una posició en la que no t'hi sents del tot identificat és dificil trobar arguments, idees, que recolzin aquest bàndol. Les meves argumentacions s'han basat en una posició tecnodeterminista i al principi no veia clar quines idees defensar. El que vaig fer és llegir per segona vegada els conceptes del mòdul referits a aquesta postura i investigar per la red tota classe d'informació que defensava una posició tecnodeterminista; que he fet? conèixer “l'enemic” en poques paraules. El fet de conèixer argumentacions d'un bàndol en el qual no t'hi sents identificat ha provocat dues reaccions: poder argumentar al debat idees sobre la concepció que m'ha tocat defensant i fent-me noves idees que abans no tenia i modificar els meus coneixements. Quan hom no coneix, ignora; quan hom coneix apren i aquí rau la fortalessa de les meves argumentacions. Com s'ha assenyalat anteriorment el fet de defensar una posició més aviat contrària a la que tens fa que hagis de trobar informació i aprendre d'allò amb el que no t'hi sents identificat, això vol dir aprofundir en els continguts del material de l'assignatura, llegir i rellegir les vegades que faci falta, trobar fonts complementàries com articles de diferents autors, treballs d'especialistes,etc que t'ajudin a entendre la visió contrària a la que tu tens i que t'aportin nous coneixements sobre el tema, ja sigui per crear-ne de nous, per modificar els que ja tens o per convertir-los en complementaris dels teus.
Paral·lelament al debat s'iniciava la lectura i un procès de reflexió sobre de l’article de Domènech i Tirado (2002) respecte les relacions entre Tecnologia, Ciència, Societat i Educació, del qual hem el·laborat un resum sobre els diferents models teòrics, idees i conceptes que ens permet definir la compexitat de les relacions entre els diferents elements clau en forma de mapa conceptual amb el programari C-map Tools. El programmari ha contribuït a poder organitzar els coneixements o conceptes i idees, permetent una estructuració clara i representativa dels sabers.
En última instància, però encara no acabat el debat, s'ha fet una lectura i estudi del mòdul elaborat per Julio Cabero. A partir del buidatge d'informació principal del mòdul i de les idees compartides al debat, s'ha el·laborat un mapa conceptual final sobre les relacions entres C-T-S-E, que inclou les aportacions de l’Article de Domènech i Tirado (2002). En el mapa definitiu que integra tots els conceptes es posa de manifest la relació que existeix entre educació, ciencia, tecnologia i societat i el concepte de les TIC que d'aquesta relació es deriva.
Dels aprenentatges adquirits durant la realització de les lectures, mapes conceptuals,etc, he pogut extreure allò que més m'ha fet reflexionar. Aquestes són les idees principals: La societat de la informació viu en l'actualitat un avanç científic que creix a passes agegantades i a la vegada està sustentat per l'ús de les noves tecnologies de la informació la comunicació (TIC), i això cal tenir en compte que els seus efectes porten canvis des de l'educació. Cal pensar que els currículums educatius, en tots els nivells, han de desenvolupar una sèrie d’estratègies d'ensenyament-aprenentatge específiques i unes habilitats cognitives en els alumnes i mestres que són imprescindibles per a l'ús eficient de les TIC. Será necesària la implantació d'un nou currículum real i que s'adapti a les necessitats del professor i l 'alumnat, un currículum real, que proporcioni una determinada organizació educativa. Serà necessari a la vegada un canvi en el rol del professor i l 'alumne per a poder desenvolupar un aprenentatge significatiu, es fa necessari introduir les TIC, de manera estructurada i organitzada, en el nostre sistema educatiu a fi de fer que tant els nens, adolescents i joves puguin comprendre, analitzar i fer ús d’elles d’una manera constructiva i significativa. Es necessiten nous coneixements i competències i cal formar als docents per que aquest imparteixin un ensenyament de qualitat adaptat als nous temps a més d'assegurar la necessària alfabetizació digital de tots els alumnes. La tecnologia és necessària a l’escola perquè és un recurs més que pot motivar i centrar l’atenció dels alumnes, facilitant processos i ajudant a la visualització dels mateixos, fomentant i facilitant l'accés a major informació; afavorint el treball col·laboratiu, la comunicació de diferents sistemes simbòlics, atenent a la diversitat, etc. En aquest sentit l’anomenada alfabetització digital, s’esdevé tan important o més que les infrastructures necessàries per a assegurar l'accés a les TIC. L’aplicació didàctica de les TIC en l’àmbit de l’educació esdevé una nova font d’escenaris per l’aprenentatge, en el disseny, l’anàlisi, l’ aplicació i l’avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Aporten a l’educació una nova didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge, facilitant d’aquesta manera un entorns d’aprenentatge significatiu per a l’alumne,que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes.
Dintre dels models teòrics que justifiquen la incorporació de les noves tecnologies a l’educació, hem d’assenyalar el paper de la psicologia amb tres corrents diferents, la psicologia de la gestalt, la psicologia conductista i sobretot la cognitiva, que evoluciona en el corrent actual del constructivisme, ja que ha ajudat a definir didàctica i teòricament a les TIC com a eina important pel desenvolupament d’aprenentatge significatiu.
De la relació entre tecnologia i societat sorgeixen diferents concepcions. Per un costat el determinisme tecnològic que adopta dues postures diferents, la tecnodeterminista i la sociodeterminita i per altre costat les perspectives holítiques o postulat d'heterogeneïtat que adopta d'una costat una perspectiva interactiva i de l'altre una perspectiva de teixit sense costures. Els deterministes tecnològics consideren que el desenvolupament tecnològic condiciona el canvi de les estructures socials. La perspectiva tecnodeterminista es caracteritza per considerar la relació entre tecnología i societat com unidireccional. La tecnología és un factor exógen a la dinámica propia de la societat. Per altre costat la perspectiva sociodeterminista considera que l'important, no és la tecnología en sí mateixa, sinò el sistema social i cultural en el que està incluida. D'altra banda des de les perspectives d'heterogeneïtat, la perspectiva interactiva asumeix que hi ha una divisió bastant estable i factual entre allò social i allò tècnic, però que el primer dona forma al segon, a la vegada que allò tècnic també és capaç de donar forma a allò social. . La perspectiva del teixit sense costures implica que les relacions no són pures sinò híbrides i determinen la complexitat. Tecnologia i societat són quelcom mútuament constitutiu.
De la relació que s'estableix entre ciència i tecnologia cal dir que la ciència no només depèn dels avenços tecnològics i que la tecnologia no é només una ciència aplicada. La ciència genera coneixment i s'implica i centra els seus estudis, entre d'altres, a les disciplines de la psicologia i la sociologia. Duna banda la psicologia estudia la psicologia de la ciència (que analiza aspectes cognitius) i la psicologia social de la ciència, que planteja una activitat científica que enfatitza en aspectes socials, culturals i simbòlics. D'latra banda la sociologia estudia la sociologia del coneixement basada en un enfocament empíric i naturalista centrat en la búsqueda d'errors científics deguts a factors socials.

Mapa Conceptual 2. Síntesi Autoavaluació Minipac 1.3

Mapa Conceptual1. Article Domènech i Tirado

SÍNTESI DEL DEBAT

a) Una nova idea que us hagi sorprès, que us hagi copsat, que potser heu acceptat o adaptat a la vostra manera de veure el món educatiu i la pràctica educativa.

Al llarg del peridode de debat i seguint els fils argumentals que es proposaven, m'he adonat que un fet, un recurs, una idea, etc., no és ni del tot bona ni del tot dolenta, sinò que té una part d'amdòs costats. Durant el debat m'ha tocat posicionar-me al costat de bàndol tecnodeterminista, al principi em va costar defensar argumentacions que jo no haguès defensat, hauria estat més fàcil defensar una postura sociodeterminista que era la que s'propava a la meva manera de pensar; però com he dit ni tot és tan bo ni tot és tant dolent i aquest fet és el que ha canviat en la meva manera de veure les coses. M'he adonat que una idea per molt tècnica i deshumanitzada que sigui pot ajudar a millorar la nostra societat i el món en el que vivim fent-nos la vida més fàcil, encara que sempre tindrem la part dolenta. Per exemple, avui dia quasi tota la població del nostre pais té un cotxe a casa seva. Si quan van sorgir els primers vehicles a l'abast econòmic de la població com el cas de l'escarbat de volkswagen, si haguèssim imaginat la quantitat de contaminació que provocaria la venda de cotxes al llarg dels anys molta part de la població potser s'hauria negat a la fabricació d'automòbils. Però tornem, ni tot és tan bo ni tot és tan dolent. Els cotxes ens han permet fer més fàcil i ràpida la mobilitat d'un lloc a un altre però també ens estan contaminant, estan enriquint a uns quants, ja és una questió política: la lluita pel petroli i les guerres que aixó provoca,etc (però això seria un altre tema). Amb tot això dir que sempre tindrem la part negativa: si en un experiment troben la cura contra el càncer però a costa de matar milers d'animals...qui surt guanyant?. Som la raça intel·ligent, pensant i hem d'utilitzar la nostra raó en benefici de la humanitat i del món que ens envolta trobant l'equilibri adequat, algun dia les futures generacions ho aconsegiran però per això primer ha de canviar el món. Podriem pensar per exemple en energies renovables i netes que ens ajudin a la millora de la nostra societat i del nostre món.

b) Valoreu la vostra pròpia participació en funció dels criteris d’avaluació.

• La claredat expositiva en forma d’argumentacions o contraargumentacions textuals i gràfiques:
Respecte les aportacions textuals crec que he intentat fer arribar els meus arguments de la manera més clara possible seguint les pautes proposades en el dossier sobre com argumentar. Així espero que hagi estat, no m'agradaria que els meus companys i consultor no arribin a comprendre el que vull expressar. Respecte l'a-map la veritat és que m'està costant una mica, no per la part de saber col·locar cada enunciat al seu lloc segons el model argumentatiu de Toulmin, és més aviat un problema tècnic, d'ús del programa, però continuaré treballant amb molt d'ànims per resoldre positivament els entrebancs que pugui trobar. “Si no t'aixeques és que no has caigut”.

• Els conceptes posats en relació i la fortalesa de les argumentacions segons el bàndol:
Quan has de defensar una posició en la que no t'hi sents del tot identificat és dificil trobar arguments, idees, que recolzin aquest bàndol. Les meves argumentacions s'han basat en una posició tecnodeterminista i al principi no veia clar quines idees defensar. El que vaig fer és llegir per segona vegada els conceptes del mòdul referits a aquesta postura i investigar per la red tota classe d'informació que defensava una posició tecnodetreminista; que he fet? conèixer “l'enemic” en poques paraules. El fet de conèixer argumentacions d'un bàndol en el qual no t'hi sents identificat ha provocat dues reaccions: poder argumentar al debat idees sobre la concepció que m'ha tocat defensant i fent-me noves idees que abans no tenia i modificar els meus coneixements. Quan hom no coneix, ignora; quan hom coneix apren i aquí rau la fortalessa de les meves argumentacions.

• Adequació de les intervencions respecte a les diferents propostes de discussió del material i del professor. Des del meu punt de vista crec que les meves intervencions han estat adequades seguins els fils argumentatius que es proposaven relacionant-los amb el material i recursos de l'assignatura i la informació adicional trobada per la red que m'ha ajudat a l'hora de defensar la meva postura amb argumentacions correctes pròpies d'una concepció tecnodeterminista.

• Treball implícit d’aprofundiment en els continguts que parteixi del material en paper i de l’article proposat i aprofiti altres materials i fonts complementàries sempre que siguin complementàries.
Com s'ha assenyalat anteriorment el fet de defensar una posició més aviat contrària a la que tens fa que hagis de trobar informació i aprendre d'allò amb el que no t'hi sents identificat, això vol dir aprofundir en els continguts del material de l'assignatura, llegir i rellegir les vegades que faci falta, trobar fonts complementàries com articles de diferents autors, treballs d'especialistes,etc que t'ajudin a entendre la visió contrària a la que tu tens i que t'aportin nous coneixements sobre el tema, ja sigui per crear-ne de nous, per modificar els que ja tens o per convertir-los en complementaris dels teus.

• Grau d’interacció i coherència respecte a les aportacions d’altres companys: La veritat és que costa valorar el grau d'interacció i coherència amb les aporatacions dels companys i els fils argumentals però crec que ha estat bo, el problema és que en els debats o fils argumentals en els que he participat no hi han hagut masses intervencions, més aviat poques, per aquest motiu costa valorar adequadament el grau d'interacció ja que aquest ha estat baix.

• Valor potencial de l’aportació per a la resta del grup de discussió: qualsevol nova idea, argumentada treballada i justificacida té un alt valor per mi, per tant valoro qualsevol aportació al debat, tant les meves com las dels meus companys. Quan una idea està argumentada i recolzada, justificada, etc, és un plat de bon gust i el disfruto al màxim.

• Correcció en el nombre d'intervencions, distribució en el temps i en les carpetes, capacitats de síntesi, correcció formal i expressiva: les meves aportacions han estat enviades en dies diferents i respectant un espai entre elles participant en dues carpetes diferents tal com s'indicava al dossier del debat. De fet haguès participat en altres fils argumentals d'altres carpetes perquè he pogut llegir les argumentacions dels companys i estaven molt interessants, però com sempre és la falta de temps la que no et deixa fer tot allò que t'agradaria, sempre dic que el dia hauria de tenir més de 24 hores, es queda curt. D'altra banda sempre he redactat les meves argumentacions fora del debat, les he preparat, pensat, corregit i rellegit un cop o dos abans d'enviar-les a la bústia de debat; d'aquesta manera pots preparar amb antel·lació els teus escrits i explicar-lo tot sense deixar res del que t'agradaria dir, són els avantatges de la no espontaneïtat.

c) Trieu un o dos companys que destacarieu per la seva bona participació

La veritat costa escollir quin o quins companys destaquen per la seva participació, crec que totes les intervencions són bones en el sentit que tota idea, argumentació, etc., t'aporta un nou coneixement, qualsevol opinió ja sigui del teu bàndol o de l'altre et fa pensar i això és aprendre. Si hem de destacar algun company o companya destaco les intervencions de Marta Civit en el fil argumentatiu sobre determinisme per les seves argumentacions i contraargumentacions en la descripció de les idees o premisses que defensava. Són intervencions que et fan pensar, encara que totes m'han fet pensar, potser les de la Marta més que d'altres per la seva exposició dels fets i la justificació adequada d'aquests. Igualment i pels mateixos motius destaco les intervencions de Rosa Pujol que han estat molt enriquidores per la seva manera de recolzar les idees o premisses molt ben argumentades.

PARTICIPACIÓ AL DEBAT
Intervencions al debat dins la carpeta DEBAT TECNOPART seguint el Fil argumental sobre els Cyborgs a la discoteca des d'una posició Tecnodeterminista:

INTERVENCIÓ TEXTUAL

Encara que el tema del xip genera molta controvèrsia, estic d’acord que pot tenir moltes i diverses utilitats.
Un altre exemple tant interessant com el que ha presentat la meva companya sobre el xip amb finalitats sanitàries, seria el d’actuar com a targeta de crèdit.
Imagineu-vos que sou a la cua d’un supermercat, esteu arribant a la caixa i és el moment de pagar. Si teniu el xip implantat, no cal que traieu ni targetes ni diners en efectiu, simplement haureu de passar per un detector i la compra quedarà pagada. Això seria còmode no només pel fet de no haver de portar diners i targetes de crèdit al damunt,sinó que també evitaria possibles robatoris.
Amb aquest argument ens adonem que la implantació dels xips ens pot facilitar el dia a dia i resoldre alguns dels problemes que la nostra societat genera o pot generar. És una manera més de fer un ús responsable de les noves tecnologies.

INTERVENCIÓ TEXTUAL I GRÀFICA

Avui en dia hi ha moltísimess persones que tenen parts de cos que funcionen amb mecanismes cibernètics o pròtesis que els serveixen per a intentar recuperar alguna funció intel·lectual i/o física que es troba disminuïda o s'ha perdut. Però podriem viatjar al futur i imaginar un món en el qual s'utilitzin aquests mecanismes amb la finalitat de millorar la nostra raça, per a aconseguir un millor rendiment físic i intel·lectual. L'home i la màquina s'estan convertint en espècies simbiótiques i complementàries, fins a tal punt que ja no és possible dir amb certesa qui necessita de qui per a sobreviure, ambdós es precisen mútuament. Ens imaginem a partir d'aquesta idea el neixement d'una nova intel·ligència superior a la de l'èsser humà, una intel·ligència combinada entre la màquina i l'home i que es complementen a la perfecció fent de la raça humana una raça superdotada. En el futur, no obstant això, podem imaginar que les màquines ja no seran un element aliè a l'home, sinó que es convertiran en part funcional d'aquest i s'integraran en el seu cos fins a formar part d'ell, com si fos una pròtesi. Seran com una ajuda que arribi a perfeccionar les nostres habilitats intel·lectuals i físiques. El nostre cervell sintètic es combinaria amb el cervell orgànic donant lloc a una cooperació en la qual cada part donarà a l'altra el que necessita complementant-se en allò que careix. Malgrat la millora que ens pot aportar la combinacio entre màquina i home al nostre propi cos les investigacions en aquest camp no són suficients i encara queda molt camí per recòrrer.

Intervencions al debat dins la carpeta DEBAT CT_ESCOLA seguint el Fil argumental sobre L'elaboració/transmissió de coneixements des d'una posició Tecnodeterminista:

INTERVENCIÓ TEXTUAL

Un mestre (o una mestra) és la persona que ensenya una ciència, un art, un ofici o té el títol per fer-ho. És qui poseeix una determinada habilitat i la sap transmetre a d'altres sempre d'acord amb uns fins socials marcats per la societat on viu.
En educació, és l'encarregat d'ensenyar uns continguts i uns valors als alumnes, normalment dins d'una escola. El mestre prepara la matèria i acompanya l'alumne en el seu procés d'aprenentatge al final del qual el fa una avaluació. Es basa en el currículum per saber què ha de transmetre, usant una determinada metodologia . Una de les principals funcions del mestre és que actua com a lligam entre alumnes i societat, el mestre transmet o ha de transmetre uns determinats continguts que són els socialment acceptats per la majoria i els que ens venen donats als curriculums educatius; aqui s'inclou la transmissió de normes, culturalització i coneixements sobre un pais, poble, barri,etc, coneixements sobre socialització, valors,etc.Actua com a transmissió cultural. El mestre transmet coneixements en diferents àrees (estructuració disciplinar), la dificultat és captar i mantenir l'interès de l'alumne. Actua com a formador d'hàbits, facilitar la integració de l'home en la societat per la capacitació el treball. L'educació s'ordena a fins socials, no sols individuals. Què ha de saber i saber fer un subjecte en tant la cultura? Es reflecteix dins el sistema educatiu en nivells que són alhora de competència i de control. La societat ens determina. S'educa per una determinada societat.

MAPA CONCEPTUAL